[Per Jaume Barberà]
El plural de dilluns és dilluns, però aquelles tertúlies que es van iniciar l’any 1924 a casa del patrici sabadellenc Joan Llonch i Salas eren conegudes popularment com els dillunsos de Cal Llonch.
Amb llacet, Joan Llonch i Salas, l’impulsor de les tertúlies a casa seva / CEDIDA / ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL (RICARD SIMÓ BACH)
Els fets ocorreguts a Barcelona el dia 11 de setembre del 1923 van precipitar els esdeveniments. El cop d’estat es va avançar. El dia 13 de setembre, el Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un cop d’estat beneït pel rei Alfonso XIII que, al cap de dos dies, el va nomenar cap de Govern al capdavant d’un directori militar. Es va suspendre la Constitució, es van dissoldre el Parlament i els ajuntaments, es van prohibir els partits polítics i es va declarar l’estat de guerra. A Catalunya, a més, es va designar Alfons Sala president de la Mancomunitat, que acabaria liquidant-la.
Una part important de la burgesia catalana ho va veure amb bons ulls. Un cop de timó, que portaria a una dictadura, però que, segons ells, posaria fi al desgavell que es vivia aleshores. S’acabarien les vagues, el pistolerisme, els intents revolucionaris i l’anarquisme a crits de Viva España, viva el Rey, viva la orden y la ley. El resultat final, però, seria la fugida per cames d’Alfonso XIII, el 14 d’abril del 1931.
A Sabadell, i concretament a l’Acadèmia de Belles Arts, aquell cop d’estat va esberlar l’equilibri del seu funcionament. Les diferents sensibilitats dels seus socis es veien afectades greument per les aspres discussions que s’organitzaven. Es començava diferint de qualsevol estil pictòric i s’acabava discutint agrament d’altres temes. Aleshores, l’Acadèmia de Belles Arts volia ser un espai transversal que admetia diferents opinions, parers i sensibilitats. De l’Acadèmia havien sortit els transgressors de la Colla de Sabadell.
Enriquir coneixements
Joan Llonch i Salas explicava: “Això feu que un petit nucli, entre altres, busqués la manera de dialogar i discutir lluny de la radical posició que uns i altres anaven prenent, i d’aquí derivà cap als dillunsos de Cal Llonch. Fou l’any 1924, pel mes de juliol, que començaren les reunions que foren conegudes i popularitzades pels dilluns de Cal Llonch.
De fet, els dilluns foren la conjunció de diverses circumstàncies convergents amb el meu delit d’ajuntar la gent, d’enriquir els coneixements barrejant els dels uns amb els dels altres, aprofitant tot el que unia i ésser conseqüents i comprensius en allò que podia posar la gent en pugna”.
Eren fidels tertulians dels dilluns: el savi Miquel Carreras i Costajussà, un dels integrants de la Colla de Sabadell; Josep Maria Costa Ruiz, amic de la infància de Joan Llonch; Joan Matas, empleat municipal, publicista i crític d’art; Joan Sallarès i Castells, impressor, llibreter i poeta; Antoni Oliver i Sallarès, sabadellenc il·lustre i amic de Joan Llonch; Ricard Marlet i Saret, artista prolífic, un altre de la Colla de Sabadell; Josep Sanllehí i Alsina, dibuixant i caricaturista; Joan Puig i Pujol, comptable d’ofici, escriptor i poeta; Joan Arús i Colomer, poeta i mestre en gai saber; Josep Vives i Bracons, hereu de l’Hotel España; Josep Miseracs i Farré, pèrit mercantil; Francesc Molins i Marcet, industrial; Joan Vila Puig, artista pintor; Antoni Vila Arrufat, pintor; i Bartomeu Soler, escriptor. Va endolcir aquelles tertúlies la presència femenina de Maria Buxó, esposa d’Antoni Olivé; Isabel Gorina, esposa de Joan Llonch; i Montserrat Ribera, secretària i col·laboradora.
Amb corbata, Miquel Carreras / CEDIDA / ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL (RICARD SIMÓ BACH)
Varen ser destacats ponents Joan Estelrich, el comte de Keyserling, Josep Carner, Paulina Pi de la Serra, Joan Oliver (Pere Quart), Francesc Trabal, i altres… Va ser la guerra, i especialment la tràgica mort de Miquel Carreras i Costajussà, qui va acabar amb els dillunsos.
Joan Llonch i Salas va néixer a Sabadell el 9 de febrer del 1902, era net de Joan Llonch i Sanmiquel, fundador del vapor Llonch. Joan Llonch i Salas va ser un incomprès del seu temps. La seva condició d’empresari, d’home de la Lliga i proper a Francesc Cambó aixecava les reticències d’una part de la societat; i el seu catalanisme convençut, de l’altra. Sabadellenc de soca-rel, va ser president de la Mútua Sabadellenca, del Patronat de l’Escola Industrial i de l’Acadèmia de Belles Arts. L’any 1953 va ser homenatjat com a prohom del Gremi de Fabricants. L’any 1965, en el transcurs d’un sopar celebrat a l’Espanyol, va rebre el Premi Sant Lluc de l’Acadèmia de Belles Arts pel seu intens paper de protector de les arts.
Va ser, uns mesos, president del Banc de Sabadell. Va morir el 14 de novembre del 1976.
