“La meva vida han estat les curses, m’han agradat sempre molt”, explica Francesc Urpí i Royo, l’únic pilot que ha participat en les últimes quinze edicions del Ral·li de la Llana. La seva vida i trajectòria professional són les d’una persona autodidacta que s’ha format treballant i que ha gaudit amb la seva feina; un home que ha pogut fer de la seva passió el seu ofici i arribar a ser reconegut com un dels millors especialistes de la mecànica de competició, i sobretot dels motors i vehicles Porsche i BMW.
Amb només 17 anys, es va oferir al taller dels germans Kotnik i allà va iniciar la seva carrera com a mecànic d’automòbils. Prèviament, havia treballat d’aprenent a l’Auto Taller Diesel, un taller de camions de Santa Maria de Barberà.
Els Kotnik van ser uns bons mestres, tant per a ell com per als seus amics i companys, Alberto Rodríguez i Miguel Revuelto, que ell va recomanar incorporar-los al taller. Reparaven tota mena d’automòbils i camions i també tenien les eines necessàries per fabricar les peces que no trobaven. “De seguida –comenta– vaig tocar cotxes de curses, perquè hi havia tres o quatre clients del taller que corrien en ral·lis amb Porsche 356, i altres que competien amb altres marques, com, per exemple, Joan Sobrepera Tiger, que corria amb un BMW 700 i després amb un Ford Mustang automàtic, el primer que va arribar a Espanya.”
A Can Kotnik, Francesc Urpí es va especialitzar en els motors Porsche, la mecànica dels quals considera que és la millor que hi ha, i no pas per la seva potència sinó per la seva fiabilitat. “Joan Fernández –recorda– va portar-nos el Porsche 914 GT que li havien preparat a Suïssa, però vam veure que no funcionava prou bé, perquè tenia un excés de compressió. Vam desmuntar el motor, vam analitzar què passava i vam tornar-lo a muntar, rebaixant-li la compressió i el cotxe va funcionar com un rellotge suïs”.
Aquella va ser per a ell una etapa de descoberta i de formació que va ser determinant a la seva vida. Es va acabar quan els Kotnik es van traslladar a Barcelona i ell va decidir posar-se per ell mateix al carrer de Covadonga, número 85, i acceptar al mateix temps l’oferiment del pilot Joan Fernández de ser el seu mecànic de competició. “El Joan –explica– corria amb Porsche com a pilot privat des de feia anys i a la fàbrica d’Stuttgart l’apreciaven molt, hi tenia molt bona relació, fins al punt que li van oferir ser el seu representant a Espanya, però va dir-los que el seu negoci era el tèxtil i que millor que els ho oferissin als germans Kotnik, que eren els seus mecànics i eren austríacs.”
Francesc Urpí al menjador de casa amb la granota de mecànic / CEDIDA
Francesc Urpí va iniciar amb Joan Fernández una relació professional, i sobretot personal, fonamentada en la confiança mútua. Una relació que va durar vint-i-vuit anys, i durant la qual va compartir amb ell més de 500 curses i els millors anys de la seva vida com a pilot al més alt nivell. “El 1972, abans d’anar de córrer els 1.000 km de Buenos Aires, el Joan em va dir d’anar a Le Mans. Feia equip amb Paco Torredemer i Geni Baturone i corrien amb el Porsche 908/3. Quan anàvem cinquens les vibracions van trencar un faston de la bomba de benzina a l’última volta, a la recta de les Hunaudières.”
El tàndem Fernández-Urpí era molt competitiu i imbatible gairebé sempre. “Combinàvem –recorda– muntanya amb circuits. Canviàvem les relacions del canvi. A Le Mans portàvem pinyons per arribar als 300 km i a muntanya una relació per als 200 km”. I sempre treballant després dels entrenaments, durant la nit, en algun talleret o sobre el remolc mateix, com fos. Quan Joan Fernández va passar a conduir la barqueta Osella-BMW, Francesc Urpí va estar dos mesos a la fàbrica de Torí muntant el cotxe i coneixent-lo íntimament. Els motors els feia a Mäder (Suïssa) i el Francesc també va viatjar a Suïssa a muntar-lo. Això va fer que tingués un gran coneixement de la mecànica BMW de competició, de manera que comprava els recanvis directament a Suïssa i muntava els motors al seu taller de Sabadell. “El taller de la carretera de Barcelona –diu amb satisfacció– va arribar a ser el taller de totes les barquetes d’Espanya, a finals dels anys setanta i vuitanta. Feia tots els motors, fins i tot el Toyota de Fórmula 3 de Jordi Catón fill també el preparàvem nosaltres”.
Més endavant, Francesc Urpí va ser el gerent del concessionari Toyota a Sabadell (
), negoci que compartia amb quatre socis més fins que el van traspassar al grup Vallesauto. L’última etapa professional l’ha cobert al seu taller Urpí Sport, SL, al carrer de Frederic Soler, des d’on, de tant en tant, encara transmet els seus coneixements als joves mecànics. “M’ha agradat sempre el que he fet –conclou–, però jo soc d’una generació de mecànics i de tallers diferent que s’acabarà amb nosaltres. De tallers com el nostre no n’hi ha cap més a Catalunya. No som millors que la resta, però nosaltres no canviem les peces, sinó que sabem reparar-les quan es fan malbé. Aquesta és la diferència”.
