Ciutat

Anàlisi de la sentència al Procés | Forcadell i Cuixart: presó, tercer grau o indult?

Va ser sedició. El Tribunal Suprem va dictar sentència ahir contra els polítics independentistes empresonats. La condemna que posa punt final al judici al Procés i colpeja directament Sabadell: Carme Forcadell i Jordi Cuixart, veïns de la ciutat, han estat condemnats a 11 anys i mig i 9 de presó i inhabilitació per qualsevol càrrec públic, respectivament. Una decisió severa, difícilment revisable, que manté ambdós entre reixes i que, segons els experts, suposa un abans i un després en el parlamentarisme i l’activisme social. Ho hem volgut analitzar amb ells.

La sentència deixa Forcadell i Cuixart com dues cares d’un mateix fet: “Un aixecament públic i tumultuari” que pretenia impedir l’acció de les lleis i obstaculitzar les decisions judicials. Des del Parlament i des del carrer, respectivament, l’alt tribunal considera que ambdós van incidir en actes que pretenien la “sedició”. El delicte més repetit entre els 493 folis de la sentència.

Marc Molins, advocat penalista: “El pronunciament del Suprem és molt sever”

Mercè Barceló, catedràtica de Dret Constitucional (UAB): “Han aplicat la sedició d’una manera grollera”

Forcadell, “pilar parlamentari”

El Tribunal Suprem castiga Forcadell pel seu paper institucional amb una de les penes més altes dels polítics independentistes. Amb la tramitació de les lleis de desconnexió i la votació parlamentària de proclamació de la República, el jutge Manuel Marchena i la resta de magistrats creuen que com a presidenta del Parlament es va convertir en el “pilar parlamentari” d’un “concert delictiu” amb dos objectius centrals: crear un “entramat de legalitat paral·lela sense validesa” i “entorpir” l’acció dels estaments judicials.

En el que el tribunal veu una obstaculització de l’acció judicial, experts com el director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB, Iñaki Rivera, hi veu que Forcadell només complia les seves obligacions. “Forcadell complia amb el seu deure. Si no hagués permès el debat parlamentari, se la podria acusar de deixadesa”, assenyala. En la mateixa línia, l’advocat penalista sabadellenc Marc Remolà considera que la condemna a Forcadell –fonamentada essencialment en la tramitació de normes i de resolucions– crea “un precedent mai vist” en el dret parlamentari europeu.

Cuixart, “l’oposició” a la policia

El també sabadellenc Jordi Cuixart rep un correctiu menor que Forcadell però també contundent. Com a líder d’Òmnium Cultural, el Suprem sosté que va tenir un paper “decisiu” en la sedició realitzada pel govern de la Generalitat. L’alt tribunal parla en termes de “contribució necessària” i el vocabulari no és menys gruixut que l’utilitzat amb Forcadell.

En el seu cas –i emparant-se en les mobilitzacions del 20 de setembre i de l’1 d’octubre–, els magistrats de la Sala Segona del Suprem creuen que les paraules de Cuixart a les concentracions no eren “pur simbolisme o metàfores”, sinó tot al contrari: “La voluntat d’oposar-se” a l’acció dels cossos policials i a “l’execució dels mandats judicials”.

La sentència a Cuixart fa trontollar drets fonamentals com els de manifestació i reunió, segons Rivera. “Queda un mal precedent per al futur. S’estan criminalitzant drets”, lamenta, i tot seguit afegeix: “En el dret penal, només s’admeten lectures restrictives i acurades”, apunta el penalista. “Més que una sentència, és un avís a tothom que vulgui canviar l’ordre establert”, coincideix el portaveu de la família Cuixart, Pol Leiva, que va un pas més enllà: “A partir d’ara es limitaran drets que teníem guanyats”.

I ara: tercer grau, indult, UE?

La decisió del tribunal és definitiva i la pena no és revisable. Per tant, la presó ara per ara és un imperatiu. Hi ha, però, dues vies per recórrer tota la sentència –que no el caràcter i extensió de les penes–: l’espanyola (el Tribunal Constitucional) i l’europea (Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea). Després del revés del Suprem, la via europea pot semblar la més garantista, però és complexa (en temps i forma): només s’admeten un 10% de les causes i un 5% prosperen i els terminis es poden moure, segons els experts, entre els 5 i els 7 anys per obtenir una resolució. Mentrestant, però, les úniques opcions són el tercer grau i en darrer terme, l’indult.

Aquest últim és altament improbable, perquè depèn directament del govern de Pedro Sánchez, reticent a aplicar una amnistia per als presos independentistes. A banda d’aquesta trava, la professora titular de Dret Penal de la UAB, Miriam Cugat, adverteix que aquest recurs està sotmès al fet que els líders facin un pas enrere en les seves pretensions: “El pronòstic de reiteració delictiva, ‘ho tornarem a fer’, pot frenar la seva concessió”.

Així, el règim de semillibertat –un règim obert que permet passar el dia fora de la presó i només anar-hi a dormir de dilluns a dijous– o un permís dins del segon grau serien els recursos més factibles a curt termini. En l’últim dels casos, el Codi Penal estableix haver complert un quart de la condemna, és a dir, Cuixart hauria d’esperar a gener del 2020 per demanar-lo, mentre que Forcadell hauria d’esperar a finals de l’any que ve. Això vol dir que podrien sortir aleshores? No, per què el tràmit és tortuós: calen informes dels tècnics i de la Junta de tractament, un tràmit a Secretaria de Mesures Penals, superar possibles recursos del Ministeri Públic, l’aprovació del jutge de vigilància penitenciària i una revisió del mateix Suprem… Com diu Rivera, “no és gens automàtic i és evident que tothom s’ho mirarà amb lupa”. Sortir al carrer no serà qüestió de dies, ni de mesos. Serà qüestió d’anys.

Comentaris
To Top