La memòria de l’aigua, la novel·la amb la que Montse Barderi ha guanyat el premi Prudenci Bertrana, tenia una cita especial avui a Sabadell. I és que la presentació d’aquesta obra a la llibreria La Llar del Llibre ha estat com jugar a casa, per a l’autora sabadellenca. “Aquesta és la meva gent”, ha confessat, alegre, referint-se al públic.
El manresà Genis Sinca ha estat l’encarregat de presentar l’obra, amb una vehement defensa de la seva qualitat literària. “Barderi ha escrit la narració que la majoria de les nostres àvies no han pogut veure explicada”, ha posat en valor Sinca. “Llegint-ho, m’imaginava la història de la meva”. I és que La memòria de l’aigua és una novel·la que reivindica el paper de la dona al llarg del segle XX. “Clemència, Rosalia i Núria formen una nissaga. I cadascuna d’elles viu una gran transformació durant la novel·la, a través del patiment extrem que pateixen”, ha explicat Sinca. De fet, aquesta novel·la podria considerar-se una obra feminista, ha ressaltat. “Una obra feta per una activista”, ha afegit Sinca.
I és que el passat pot ser idíl·lic. Però també pot no ser-ho. D’aquí que una neta hagi tingut la necessitat animal d’explica la història de la seva familia. I alerta! La proximitat no ho fa pas fàcil. La mateixa escriptora ho ha reconegut: “Fa mal reconstruir la història de la teva pròpia àvia”. En línia amb novel·les recents com Argelagues, de Gemma Ruiz, La memòria de l’aigua està cridada a consolidar una literatura que recupera la memòria històrica d’unes veus que no havien estat mostrades (gaire) fins ara.
