La mirada del Mohammed A., refugiat de Mossul que resideix a Castellar, s’envidria quan parla de llibres. Queda entelada per una boirina d’enyorança i dolor. Des de la seva infància, ho representen gairebé tot per a ell. “No puc viure sense llibres. Són part de la família”. Això, i –en un anecdòtic segon pla– el futbol: “M’agradava molt seguir la selecció nacional d’Iraq. I el Reial Madrid! En canvi, des que som aquí, el meu fill és del Barça. I això acaba en baralles!”, esclafeix a riure.
Mohamed A. és un refugiat iraquià que, des de fa un any, viu a Castellar del Vallès / VICTÒRIA ROVIRA
Des de ben jove, el Mohammed s’obsessiona per la lectura a través de milers de pàgines que, en negre sobre blanc, ensenyen la història d’Iraq. A més de l’àrab, aprèn el kurd, el turc i l’anglès. Estudia una carrera i un màster, que completa a la ciutat de Bloomington, als Estats Units. I de la passió en fa el seu ofici. Durant una vintena d’anys, és el bibliotecari de la Universitat de Mossul, icona cultural del país per a qualsevol estudiant. Una feina que, a més, compagina amb l’ensenyament de Traducció. Fins que, el 2014, el seu nom apareix al registre d’Estat Islàmic. Professors, doctors i personal universitari queden situats en la diana de la insurgència terrorista.
“En els checkpoints, tenien els nostres noms als portàtils”, recorda el bibliotecari de la Universitat de Mossul quan explica la seva escapada del país. Tres o quatre dies caminant per muntanyes i valls, sense cap direcció. Només fugint. De les tortures, els segrestos, les llistes negres, les notícies horribles que corrien com la pólvora i, en definitiva, de la mort. “No sabíem on anàvem, però fas qualsevol cosa per salvar la teva família”.
Ell, la dona i els seus tres fills passen per Turquia i per un camp de refugiats del Kurdistan. Però encara no troben el seu lloc. Enrere, casa seva queda destruïda. I també la Universitat de Mossul. Aproximadament, són cremats un milió de recursos acadèmics i 600.000 exemplars en aràbic. Estat Islàmic dispara contra els llocs que més estima el Mohammed.
L’arribada a Castellar del Vallès
Des de fa un any, el Mohammed estudia un doctorat a la UAB. Després de molts esforços, va aconseguir posar-se en contacte per correspondència amb una professora, i ella va estendre-li la mà i oferir-li una solució. Gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Castellar del Vallès i el centre universitari, ell i la seva família podran viure a la Vila.
“Amb la crisi de refugiats ens vam posar a disposició per ser municipi d’acollida. Però hi havia molts entrebancs, i vam veure que necessitàvem un soci per fer, sobretot, els tràmits burocràtics. Aleshores, vam trobar el programa UAB Refugi”, assenyala Joan Creus, primer tinent d’alcalde de Castellar. Aquest programa pretén que els refugiats que vulguin evolucionar acadèmicament trobin una localitat on viure. “Vam ser municipi pilot i, afortunadament, tot va sortir segons el previst”, afegeix.
La mateixa mirada del Mohammed que abans s’havia envidriat, ara queda absorbida per algun pensament furtiu. Li apareix mentre rebobina anys enrere: admet que li és difícil dir que va tenir una infància feliç. Abans de viure la invasió dels EUA i la insurgència d’Estat Islàmic, ja va patir vuit anys la guerra entre l’Iraq i l’Iran. Però s’aferra a la seguretat que, en canvi, els seus fills podran créixer a Castellar, lluny del conflicte.
