Enrere quedaran catorze discos, més de vint cantants, reconeixements i incomptables interpretacions a dalt de l’escenari. El 2021, Macedònia acabarà una etapa que ha fet viure a molta canalla el seu primer concert. Uns anys en què el grup va començar a inflar de cançons els primers reproductors MP3 i que, amb tornades encomanadisses, han aconseguit omplir el panorama musical català de les inquietuds existencials de la preadolescència.
L’embrió de Macedònia van ser els primers concerts de dues noies, la Marina i la Georgina, de només 8 i 9 anys, a Castellar del Vallès. El primer va ser el 2001. Un any després, es va posar en marxa la primera generació de cantants formada per cinc noies, cadascuna amb un nom de fruita: maduixa, kiwi, mandarina, llimona i pinya. Per no allunyar-se del públic, majoritàriament d’11 a 15 anys, es va decidir renovar consecutivament les integrants del grup. I així fins a arribar a la quarta generació de la banda, que s’hi estarà fins al 2021, tal com ha comunicat el grup.
Pel camí transitat, queden lluny alguns grans èxits, com el memorable àlbum Posa’m un suc (2004). O, no tan lluny, el premi de la revista Enderrock per Estic contenta! (2017), millor disc de l’any per al públic familiar. A més d’alguns projectes, com el que es va engegar el 2013, el Camp Rock MCDN, unes colònies d’estiu que han comptat amb set edicions.
Però amb el pas del temps, s’ha aprimat el trajecte de la infància cap a l’adolescència, engolint-se una etapa. El paradigma del consum musical ha canviat. Cada vegada més, la canalla passa de l’animació infantil a escoltar música adulta, com Catarres, Txarango o Oques Grasses. Així ho veu el fundador i líder del grup durant gairebé vint anys, Dani Coma, que vol obrir un període de reflexió sobre quin ha de ser el format del grup.
