[Per Jaume Barberà]
Tots els membres del consistori, amb el batlle Esteve Relat al davant, estaven d’acord que Sabadell necessitava, amb urgència, un mercat cobert. Coincidien que el mercat a l’aire lliure de la plaça Major havia quedat antiquat. Els nous temps i el gran creixement d’aleshores exigien un mercat modern per a la ciutat. Però no es posaven d’acord on ubicar-lo. Uns deien de posar-lo a l’Horta Duran (terreny encerclat pels carrers de Tres Creus, Narcís Giralt i Alfons XIII) i els altres es decidien pel Camp de la Sang. Van tardar un mes a posar-se d’acord. Finalment, el dia 26 de novembre del 1926, la comissió permanent va acceptar l’opció del Camp de la Sang.
El projecte que va aprovar l’Ajuntament havia anat a càrrec de l’arquitecte Josep Renom. Segons el projecte, amb data de 25 de juny del 1927, el cost de construcció del mercat seria de 992.465,46 pessetes. Per tenir una idea del que representava aquesta quantitat, es pot indicar que aleshores el jornal d’un paleta era de 12 pessetes diàries, el d’un carro amb cavall era de 25, i mil totxos costaven 70 pessetes. Les partides més altes del pressupost eren el capítol d’obra: 284.105,53 pessetes i l’apartat de ferro forjat: 244.169. L’edifici tindria forma lleugerament trapezial, amb una superfície de 3.380 metres quadrats, però incloent-hi el soterrani i les voreres amb marquesines gairebé es duplicava. Al soterrani hi anava la fàbrica de gel. Per la Festa Major del 1927 es va col·locar la primera pedra.
“El Camp de la Sang donava mala astrugància a molta gent”.
El Camp de la Sang (el terreny que hi havia entre l’Escola Industrial i el Vapor de l’Infern) donava mala astrugància a molta gent. Tot i que els primers anys vint havia acollit un camp de futbol, aquell espai els semblava inadequat per a un mercat. El record de les morts de l’any 1855 esporuguia molts sabadellencs.
Força temps després d’acabar la segona carlinada (1846-1849), coneguda també com la guerra dels matiners –pel fet que solien atacar ben d’hora–, els escamots que varen quedar actius varen ser acusats de viure del pillatge. El capità general de Catalunya, Zapatero y Navas, va donar ordres d’afusellar, en 24 hores, tots aquells que fossin sorpresos en possessió d’armes. Com que era una plaça forta, a Sabadell, hi havia el regiment de Sòria, que, l’any 1855 va detenir una partida de set homes comandada pel mestre de l’escola de Matadepera. Les ordres del capità general varen ser executades al peu de la lletra i el dia 2 de juliol varen ser afusellats els quatre primers, entre ells un nano de dinou anys que el seu indult va arribar una hora tard. Els seus crits i els seus plors van entendrir el cor de tots els presents. L’endemà els afusellats varen ser els tres restants, un d’ells era el mestre de Matadepera. Els reguerots de sang que van quedar a terra després que els enterramorts arrosseguessin els cadàvers fins als fèretres, van donar nom a aquell indret. Però, a més, aquella massacre, aquell càstig exemplar, va quedar en la memòria dels sabadellencs durant molts anys. Aquell camp era un lloc maleït, la canalla no hi anava a jugar.
Tot i això, en aquell terreny, l’any 1930, al cap de 75 anys, es va inaugurar el Mercat Central de Sabadell. El novembre del 1928, el paleta Arderius, a qui se li havia adjudicat el contracte, havia començat les obres. Si es va trigar dos anys a inaugurar-lo, va ser a causa del fet que, especialment el primer any, tothom treballava per l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i aquest fet va fer endarrerir totes les altres obres, entre elles les del mercat de Sabadell.
El Mercat va funcionar sense interrupció fins a finals de novembre del 1998. Quan era més que evident el seu deteriorament. Potser per manca de manteniment i de les millores necessàries, es va anar envellint i es feia difícil mantenir la seva activitat comercial amb la normalitat necessària.
Més que rehabilitar-lo, es va endegar un projecte més ambiciós. Soterranis amb dues plantes d’aparcament i una per als serveis propis del mercat; una altra per a una gran superfície i la reconstrucció i millora de les parades de la planta. L’aspecte exterior quedava exactament igual. Les obres, que durarien més de cinc anys, van obligar a buscar una solució alternativa, que no va ser altra que tornar a l’origen. Al bell mig del passeig de la Plaça Major es va vestir una edificació provisional per acollir el mercat. Aquella obra i les que van venir després van posar a prova la paciència dels veïns i comerciants del Passeig.
El dia 28 de febrer del 2004 es va inaugurar el nou Mercat Central de Sabadell, una placa commemorativa i en record del president dels paradistes així ho testifica.
