Ciutat

Les dones del tèxtil van fer de Sabadell el que és

Fotos de teixidores / CEDIDA (JOAN MOIX)

A la indústria tèxtil de Sabadell, només en els càrrecs directius i en el ram de l’aigua, hi havia més homes que dones. En els processos de preparació, filatura i teixit, el predomini femení era més que evident. Des dels inicis del tèxtil, la teòrica docilitat de dones i nens els feia idonis per suportar les dures condicions que es vivien a les fàbriques. A més, eren la mà d’obra més barata. Quan es va regular el treball infantil, i es van decretar els 14 anys com a edat mínima, les dones seguien sent majoria a les fàbriques.

Durant la segona meitat del segle XIX, l’escolarització de les nenes era inusual i difícil. Aquest fenomen va ocasionar que a finals de segle, mentre l’analfabetisme entre els homes arribava al 60%, el de les dones era del 90%. Davant d’aquest problema, a Sabadell es va crear l’Escola Industrial i d’Arts i d’Oficis, per tal de preparar la jovenalla per als llocs de treball de les empreses. Però mentre els nens tenien accés a assignatures com dibuix artístic, dibuix lineal, pintura, escultura, matemàtiques, perspectiva, teoria de teixits, mecànica industrial i física i química; les nenes hi anaven a aprendre a cosir peces.

A les empreses tèxtils les dones no havien de suportar feines feixugues ni pesades. S’aprofitava la seva proverbial constància i la destresa de les seves mans –molt més hàbils que les masculines– per a les operacions manuals delicades o per repassar i corregir els errors en les peces de roba fruit d’una maquinària antiga i bastant arcaica. La majoria d’operacions anaven a càrrec de les dones. I així podríem parlar de: canoneres, cosidores, esborradores, escutiadores, metxeres, nuadores, ordidores, passadores, pentinadores, repassadores, rodeteres, sargidores o teixidores. Dins d’aquest llistat també si podrien afegir les cuidantes, que eren, usualment, les encarregades de les cosidores. D’altra banda, hi havia secretàries i en alguns casos, administratives. A més, els treballs més desagradables com netejar vàters i lavabos eren tasca femenina.

No es pot negar el paper que ha jugat el sexe femení dins la indústria tèxtil. No es pot negar la importància que ha tingut al llarg dels temps i no és exagerat, doncs, parlar de les Dones del Tèxtil.

El matrimoni era l’escull més important per al treball de les dones. En una societat masclista en extrem, la dona s’havia de quedar a casa per cuidar dels fills i fer les feines dites domèstiques. Però en una època en què les economies familiars ho necessitaven, moltes havien de treballar a casa, i una forma de fer-ho era repassant o cosint peces. Mentre tenien la roba al terrat que s’eixugava, després d’haver tret la pols i escombrat, d’haver posat l’olla al foc, després de deixar la casa en bones condicions i el crio tip i net, anaven al quarto del davant per cercar fils trencats, fils gruixuts, desfer nusos, gates, adobar carreres o detectar i cosir tots els defectes de les peces que els havien dut de la fàbrica. Aquestes operacions les duien a terme al damunt d’una taula adequada. En moltes ocasions, la cosidora havia de refer el dibuix de la tela, fos ull de perdiu, pota de gall o quadre de Gal·les. Una feina important i mal pagada. Però com que es podia realitzar a casa, no es contemplava com cap mena d’explotació.

Publicitat

Fotos de teixidores / CEDIDA (JOAN MOIX)

Aleshores era molt usual veure pels carrers de Sabadell, els carros o camions de determinades fàbriques, repartir peces pels domicilis de les cosidores. Una estampa molt peculiar era veure els camàlics ajaguts, en posició gens dinàmica, al damunt de les peces de roba.

Les dones sempre s’han endut la pitjor part. A meitat de segle XX, la jornada laboral era de 48 hores setmanals per conveni i el dissabte al matí era laborable. Les dones, després d’haver treballat tota la setmana, cobrant la meitat que els homes per la mateixa feina, no podien permetre’s el luxe d’una tarda d’esbarjo. Mentre els homes eren al cafè o a cal barber, a les dones els tocava fer dissabte. Si podien, havien d’anar a la perruqueria el diumenge al matí.

Davant del tracte immerescut, hi va haver unes dones que van creuar la ratlla. Es van atrevir a lluitar pels seus drets. Van intentar trencar una cadena injusta. Van participar en les reivindicacions obreres i van lluitar per la millora de la vida de les dones treballadores.

Fotos de teixidores / CEDIDA (JOAN MOIX)

Teresa Claramunt, nascuda a Sabadell l’any 1862, va deixar la seva empremta de lluitadora en contra de les desigualtats. La seva neboda Emília Claramunt va participar en la vaga de Cal Seydoux de l’any 1910 i amb la seva amiga Balbina Pi (mare de la cantant Teresa Rebull) varen reivindicar, a més, la lluita feminista. Totes tres eren filadores.

Fidela Renom, nascuda a Sabadell l’any 1891, ordidora d’ofici, va ser la primera Regidora de l’Ajuntament de Sabadell. Totes elles són dignes figures representatives de les dones del tèxtil.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top