Fer-se càrrec d’un animal de companyia no és fàcil quan la rutina absorbeix pràcticament les 24 hores que té el dia. Ara que gairebé tot s’atura, la cosa canvia. L’Alaska i Marc Belmonte ara poden compartir molt més temps junts: confinats, però molt més units. I amb una nova companya, l’Iska, una gosseta de 9 anys, que fins ara vivia a una protectora d’animals. Mentre duri aquest confinament, farà vida a la seva nova casa de Sabadell.
Marc Belmonte amb l’Alaska i l’Iska / CEDIDA (MARC BELMONTE)
“Gràcies a l’Iska, l’Alaska està aprenent a socialitzar amb altres gossets i, alhora, ella es troba més atesa”, explica el Marc. La decisió d’adoptar-la arriba d’un moment a un altre, quan el Marc rep un missatge d’una amiga que treballa a una protectora i feia una crida a adoptar temporalment. “Es reduïa el personal i els voluntaris no podien donar un cop de mà. M’agrada pensar que ara està més acompanyada”, indica el Marc.
Al principi, la relació entre les dues noves companyes no era gaire bona: “L’Iska bordava i intentava imposar-se sobre l’Alaska, era un autèntic xou passejar amb elles”. Passat el primer dia, l’Alaska, de 6 anys, va voler demostrar qui era la reina de la casa. Ara ja es respecten i juguen plegades amb el Marc. Era qüestió de temps.
Això sí, l’esforç ha valgut la pena. La companya de vida del Marc, l’Alaska, ha canviat d’actitud radicalment. “Quan arribava de treballar, estava massa a sobre meu i molt nerviosa”, apunta. Però ara “només està afectuosa”. L’Alaska i l’Iska comparteixen poc més que la casa i un nom força similar, l’una és pur nervi, mentre que l’altra és l’expressió més evident de la calma.
Rutina poc rutinària
Amb dues gossetes a casa, cal ser extremadament polit. És per això que el Marc no té temps d’avorrir-se. Neteja constantment casa seva i s’ha aficionat al bricolatge. Terrassenc de naixement, viu a una casa del barri de Campoamor des de fa poc menys d’un any.
“Com que m’hi passo tantíssimes hores, i la casa és antiga, veig imperfeccions per tot arreu”, reconeix el jove. Abans, procurava tenir impol·lut el cotxe. Ara destina tots els esforços al lloc on més temps passa, casa seva.
Malgrat que ja han passat dues setmanes des que la seva empresa va decidir tancar i, per tant, va arribar el confinament, el jove no ha tingut dos dies iguals. Un dia, el destina als treballs manuals. Un altre, es repta a ell mateix a demostrar els seus dots culinaris.
“Ara que tinc temps, en lloc de preparar-me el menjar, cuino”, assenyala. El que sí que repeteix tan si plou com si neva és el joc amb les reines de la casa. “Al pati s’hi poden fer meravelles, ara que no es pot sortir”, diu. Així, els animalons acaben el dia havent alliberat energia, llestes per bregar amb una altra jornada feliçment confinades.
L’Iska i l’Alaska al pati de casa seva / CEDIDA (MARC BELMONTE)
Belmonte és tècnic audiovisual i fotògraf i aprofita els seus coneixements per fer autèntiques obres d’art. Ha enregistrat una paròdia ben divertida dels seus dies a casa i no deixa de fer petites peces audiovisuals per enviar als seus amics i familiars i fer-los el tancament domiciliari més amè. El perill, per al seu entorn més proper, és que ara ha descobert l’aplicació TikTok i, si es descuiden, trobaran el WhatsApp col·lapsat de curts humorístics.
Temps de reflexió
El ioga, la música –el Marc toca la guitarra– i les hores mortes permeten estimular el pensament més crític. Així ho creu ell. La seva conclusió és que el planeta ens està donant una lliçó, que ara que nosaltres estem tancats, els animals són més lliures. “Reflexionem-hi”, demana. I tira l’última llança: “Ara que tots nosaltres sabem què és estar tancats, entendrem què significa viure a un zoo”.
