[Per Santi Valls, regidor d’ERC a l’Ajuntament]
Aquest cap de setmana llarg en què hem celebrat l’Aplec de la Salut en plena fase zero de desconfinament, hem observat les actuacions del govern de Sabadell a l’espai públic: un altre cop, un eix central discontinu i uns talls transversals insuficients i que no responen a cap criteri racional. En les mateixes dates, el Govern de Transformació va vianantitzar l’eix central de punta a punta, és a dir, més de dos quilòmetres més. Aquest fet és encara més rellevant si tenim en compte que no hi havia cap crisi sanitària, estat d’alarma ni desconfinament, i dona encara més valor a l’etiqueta que posem al govern anterior (transformació). Veient la poca valentia de l’actual en espai públic, el podríem anomenar de regressió.
Tres apunts que creiem que són molt rellevants: l’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix en la seva guia tècnica de la necessitat de la població de desplaçar-se, i recomana fermament anar en bicicleta o a peu per mantenir les distàncies de seguretat i, alhora, afavorir l’activitat física dels ciutadans arran del confinament. Segon apunt: l’Estat espanyol ha dictat un decret llei en el qual diu que, per poder mantenir les distàncies de seguretat, els ajuntaments facilitaran el repartiment de l’espai públic a favor de vianants i ciclistes. I tercer: a la nostra ciutat, ja han reclamat públicament aquestes accions diverses entitats: Camí Escolar, Protegim els Vianants, Massa Crítica Sabadell, Cicloamics Sabadell o Bicicleta Club Catalunya – BACC.
Fem canvis en l’espai públic davant la crisi sanitària (curt i mitjà termini), però, també, davant la crisi mediambiental (llarg termini). Calen millores provisionals en l’espai públic mitjançant l’ampliació de voreres, la creació de carrils bici i la vianantització temporal de carrers. Donem resposta a les mesures de distanciament per seguretat sanitària, però, alhora, potenciem anar a peu o amb bicicleta perquè és el mitjà de transport més segur, més barat, menys contaminant i més saludable. Ara bé: tampoc són l’única solució a tots els desplaçaments; per això, també cal dotar el transport públic col·lectiu de les mesures sanitàries suficients i respectar el moviment del vehicle privat per la ciutat. Fem una reassignació justa de l’espai públic que abandoni patrons de distribució dels carrers com a espai físic del moviment: són, per contra, un espai en què la vida es desenvolupa.
Altres ciutats com París, Berlín, Budapest, Bogotà, Barcelona o Madrid estan transformant carrers en carrils bici temporals per poder donar resposta a la mobilitat dels pròxims mesos; a la nostra ciutat, de moment, zero metres. Fem a Sabadell nous carrils bici provisionals, creem-hi un sistema municipal de bicicleta elèctrica, eixamplem-hi les voreres per als vianants. I, un cop tornem a la normalitat pel que fa a les distàncies físiques, que ens diguin si volen o no tornar a la situació anterior. Alhora que fem canvis en l’espai públic com a resposta a la crisi sanitària, fem que aquesta redistribució forçada per l’emergència tingui vocació de permanència, i dotem Sabadell d’una nova estructura urbana més resilient, que prioritzi la vida. Per exemple, plantem ara la llavor dels camins escolars perquè el curs que ve puguem collir veritables recorreguts saludables i segurs per als infants; blindem-los a tots els barris segons plans de mobilitat específics.
Com ens deia l’urbanista Jane Jacobs: “Penseu en una ciutat i què us ve al cap? Els seus carrers. Si els carrers d’una ciutat semblen interessants, la ciutat sembla interessant; si semblen avorrits, la ciutat sembla avorrida”. Penseu, doncs, en els carrers de Sabadell: què us semblen? Jo tinc clar que ens hi queda molta feina a fer i que cal començar a fer-la ara mateix.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
