El ritme ‘slow’ de vida que ens ha marcat el confinament té una altra derivada: augmenten els ciutadans que surten al balcó, durant la nit, per mirar el cel. Tant és així que l’Observatori Astronòmic de Sabadell ha rebut més dubtes i preguntes sobre observacions astronòmiques casolanes.
Albert Morral, director científic del centre, explica: “La gent ens demana: ‘Què deu ser aquell puntet que es veu cap a l’oest?’, ‘Quina és aquella altra constel·lació?’”. Aquests dies primaverals permeten veure molt bé el planeta Venus. “És molt fàcil d’identificar i sense necessitat de cap telescopi. Si mires cap a l’oest quan s’amaga el sol, és el primer astre que hi apareix”, explica. Un repte per a qui passegi a la franja de 20 h a 23 h, quan el dia s’enfosqueix.
Les observacions a simple vista també permeten descobrir –ja de matinada– tres astres ben alineats: Mart, Júpiter i Saturn. “Ara també és l’època en què surten les constel·lacions de primavera, alhora que marxen les d’hivern, que han estat molt potents: Orió, l’estrella més brillant de Sírius…”. A més, aquest maig també serà possible observar algunes pluges d’estels. “No són tan potents com els Perseids d’agost, però n’hi haurà”, remata Morral. Igualment, la Lluna, quan està al costat d’un altre planeta, brilla amb encant.
Escombraria galàctica
Una curiositat: aquests dies també ha estat possible veure uns satèl·lits llançats per Space X (empresa propietat de Tesla). “Ara amb un sol coet són capaços d’enlairar fins a 50 satèl·lits petits a la vegada”, explica Morral. “Aquests dies se’ls ha pogut veure en línia recta, juntets… Però a mesura que passen els dies, s’han anat separant”. Encara que sigui un espectacle visual, la proliferació de satèl·lits “s’està carregant el cel”, sosté el director científic, “ja que empitjora les condicions de fotografiar el cel i estudiar-lo”.
En uns anys passaran a formar part de les escombraries galàctiques, enteses com els milers de prototips privats orbitats en les darreres dècades que, una vegada han perdut la vida útil, van a la deriva per l’espai.
Tot i així, el confinament no ha estat una època especialment adequada per mirar el cel. I és que el temps ha estat advers especialment fins a finals d’abril: pluges i cel tapat. Per tant, les condicions atmosfèriques no han estat òptimes per fer observacions: “Tenim socis amb el seu propi observatori a casa i aquests dies no han pogut veure gran cosa, perquè sovint estava tapat”.
Imatge captada per Carlos Uriarte / D.S.
El confinament tampoc no ha fet baixar la contaminació lumínica (la llum artificial que es projecta a la nit per l’ésser humà). A la comarca, les principals fonts d’emissions són els fanals dels carrers, els llums de la C-58 i altres carreteres, els focus de complexos com camps de futbol i polígons industrials, i els de l’aeròdrom. Però com que són serveis fixos, s’encenen hi passi més o menys gent.
El tancament de l’Observatori ha implicat la suspensió de totes les activitats físiques, com ara les visites d’escolars o públic general. Per suplir-ho, han posat en marxa un paquet d’activitats que han anomenat Astronomia de confinament, entre les quals hi ha un concurs de dibuixos infantils (amb 250 participants), un premi de relats, un curs en línia de física a Youtube, conferències en obert a la seva pàgina web, etc.
Contaminació lumínica
L’Observatori Astronòmic de Sabadell sosté que la qualitat lumínica ha empitjorat des de fa tres anys. Així ho revela el director científic del centre, Albert Morral, que explica que han proliferat els focus d’il·luminació que arriben fins al seu punt d’observació, al turonet del parc Catalunya. Es trenca així una certa tendència al manteniment o fins i tot a la baixa, registrada a partir de l’any 2008. “Amb la crisi, els ajuntaments van tendir a apagar alguns fanals o a rebaixar la intensitat lumínica, per estalviar diners”, indica. “Però ara estan apareixent focus molt potents, que clarament no estan enfocats a terra, sinó que il·luminen cap amunt”, afegeix.
No està clar, però, d’on provenen aquests focus: de la xarxa pública, de particulars, de grans estructures? La instal·lació de bombetes LED a Sabadell ha estat una millora, sostenen des de l’Ajuntament, ja que dirigeixen millor el raig de llum i no emeten flux cap a l’hemisferi.
Imatge d’Alberto López / D.S.
