Ciutat

GRÀFICS: Un de cada quatre treballadors a Sabadell, en un ERTO

[ALBERT ACÍN | MARTA ORDÓÑEZ]

“Va canviar tot d’un dia per l’altre”, lamenta el José, propietari d’un bar. Sabadell va aturar-se el 15 de març: l’estat d’alarma va paralitzar l’economia local en sec.  Moltes empreses sabadellenques, forçades a tancar i sense poder fer previsions, van recórrer a l’ERTOPrimer van ser desenes, després centenars i, finalment, milers. Avui són 2.306 empreses, el 14,5% del teixit empresarial de Sabadell. Els expedients han impactat en 14.658 treballadors, una quarta part de la població assalariada (26,2%).

La Covid-19 ha derivat en una recessió de l’economia que, a diferència d’altres crisis, com la del 2008, ha estat forçada i de ràpid abast. “La paràlisi ha estat de cop i ha generat un efecte en cadena”, sosté el professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB Albert Recio. L’aturada per l’estat d’alarma ha esfondrat el mercat de treball fins a assolir un nivell d’afectació mai vist: Sabadell és la segona ciutat de Catalunya amb més ERTOs actius (2.306), només per darrere de Barcelona, i la cinquena en persones afectades –14.658 d’un total de 57.223 llocs de treball assalariats–.

Els expedients han impactat especialment en el sector serveis, el que ha topat amb més limitacions per l’estat d’alarma: un 26% dels treballadors del comerç local estan afectats i fins a un 64% dels empleats en l’hostaleria es troben en les mateixes condicions. “La incertesa i la falta d’un calendari és el que ha fet més mal”, apunta el secretari tècnic del CIESC, Josep Milà.

No obstant això, ni el comerç ni l’hostaleria són els àmbits més perjudicats. És el de la cultura i l’entreteniment, en què vuit de cada deu treballadors (78,7%) estan inclosos dins d’un ERTO, un escenari molt més advers que el de la indústria (35,4%) o el de la construcció (22,2%). En termes absoluts [com es pot apreciar en el gràfic a sota], el comerç i l’hostaleria aglutinen un 35,5% dels treballadors afectats, mentre que la indústria representa un 15,7% i la construcció, un 6,6% dels casos.

Clica per veure els sectors, segons l'afectació dels ERTOs a Sabadell

Com hem calculat l’afectació estimada dels ERTOs en termes totals i per sectors? A partir de les dades municipals del Departament de Treball sobre ERTOs i els llocs de treball actius a Sabadell, de l’Observatori de l’Economia Local.

Els empresaris, recelosos

El volum d’expedients també és el reflex de les hores baixes del teixit empresarial sabadellenc. La majoria (un 54,1%) preveu reduir plantilla de cara al segon trimestre, segons la darrera enquesta de Clima Empresarial (primer trimestre, març 2020).

L’escenari de dubtes en relació amb la Covid-19 i amb les mesures de l’estat d’alarma s’han evidenciat, en la citada enquesta, en l’índex de confiança empresarial: ha caigut a Sabadell i rodalia un 31,7% en tres mesos. Una davallada de 130,6 a 89,3 punts. “S’ha evidenciat la frenada del cop, que ha estat un factor extern i imprevisible i no pel sistema bancari i financer, com en el 2008”, apunta Milà (CIESC), que demana “no allargar gaire més la incertesa del confinament”. En aquest sentit, i per poder recuperar l’ocupació pre-Covid-19, Milà reclama potenciar els crèdits públics sense interès, reduir impostos i potenciar sectors en plena eclosió, com el tecnològic i el sanitari.

Davallada econòmica (i social)

Al marge de les repercussions econòmiques directes, ja s’entreveuen els efectes socials de la recessió. Si bé l’Estat ha assumit part de la prestació del treballador en els ERTOs generats amb la crisi de la Covid-19 i la majoria d’afectats han pogut cobrar, n’hi ha molts d’altres que no han percebut res per errors burocràtics. “Fa dos mesos que no ingresso res”, exposa Anna López, una sabadellenca afectada. Com l’Anna, milers de sabadellencs han passat de cobrar de l’empresa a la incertesa del SEPE, el Servei Públic d’Ocupació Estatal, que no ha contestat a temps.

“A banda dels ERTOs, ha aflorat la fam”, explicita Recio (UAB), que apunta que hi ha moltes altres casuístiques de risc: “Els contractes temporals de dos dies o els subcontractes no tenen prestació ni d’atur. I el mateix passa amb l’economia submergida”. I la crisi econòmica ja ha tingut una translació social: el Rebost Solidari atén 590 famílies més que abans de la crisi (+31,1%) fins a arribar a les 1.856 famílies ateses per emergència alimentària. Des de Càritas, on s’han doblat les atencions, han topat amb la mateixa realitat. “Ens demanen ajut per alimentació, el lloguer i els subministraments”, apunta Joan Saborido, membre de la junta de Càritas Sabadell. “S’ha posat en evidència la vulnerabilitat”, afegeix Recio.

Pla general d'una voluntaria de Creu Roja amb un carro de la compra d'un usuari del Rebost Solidari a Fira Sabadell / ACN

La resposta a l’emergència social, segons exposa l’economista, ja no dependrà només de les ajudes directes –els subsidis dels ERTOs o la futura renda mínima garantida–, sinó de canvis econòmics profunds. “En comptes de jugar a la loteria amb un model productiu, com es va fer amb la construcció i ara amb el turisme, s’ha de diversificar”. En tot plegat, hi ha un apunt positiu: Sabadell i el Vallès tenen el vent a favor perquè no depenen tant del turisme i constitueixen un dels motors industrials de Catalunya.

Per què no es cobren alguns ERTOs?

En el sistema d’ERTOs, l’Estat assumeix aproximadament el 70% del salari que el treballador deixa de percebre. El servei d’ocupació espanyol, SEPE, s’encarrega de pagar les prestacions de desocupació. I fins ara amb molts problemes: a mitjans de maig, 300.000 espanyols no havien cobrat ni un euro o no havien rebut l’ingrés correcte per part de l’Estat.

Els problemes del SEPE s’atribueixen a una saturació del sistema per l’acumulació de casos. No obstant això, des del Ministeri de Treball asseguren que la majoria de problemes provenen d’errors en la tramitació de les dades per part de les empreses i això és el que impossibilita el cobrament efectiu de la prestació.

Publicitat

Les veus de la crisi a Sabadell

Quatre sabadellencs exposen com estan vivint la recessió, alguns sense ingressos.

“No he vist ni un euro des del 27 de març”

Jordi F., treballador del sector metal·lúrgic

Des del 27 de març, quan la seva empresa va aplicar un ERTO, no ha vist ni un euro al seu compte. Jordi F. pot comptar amb l’aixopluc del sou de la seva dona. Tot i que intenta entrar a la pàgina web del SEPE, no ho aconsegueix. I ho té aprovat. El Jordi obre un nou front: “Ens diuen que si passen tres mesos i no hem cobrat, podem denunciar. Però com? A qui? Estem lligats de peus i mans”. Per sort, pot esperar.

“Si espero una mica més, la cosa es posarà greu”

Anna López, treballadora al sector del turisme

Li van dir que cobraria l’ERTO el 10 de maig. Després, que l’11 o el 12 segur. Però no ha arribat. Mare de dues filles, el coixí econòmic s’està aprimant “a passos accelerats”: “Una hipoteca, les despeses de casa, tres boques per alimentar… i dos mesos sense ingressar res”, explica. Així, calcula que podrà aguantar un mes més “com a màxim”. “Després, la situació es posarà molt greu”, alerta. Espera un sou per “esmorteir el cop”.

“He de planificar com menjar amb 1,5 euros”

José Luis Rostand, a l’atur

El dia 13 de març es va quedar sense feina. A l’atur, però sense rebre la prestació. La té aprovada però no l’ha rebut. “Fa dies que tinc la nevera buida”, diu. Els petits estalvis que tenia s’han consumit i ha de viure de l’ajuda d’uns amics que li porten menjar. La “burocràcia és molt lenta” i “la necessitat no”: “He de planificar com podem dinar dues persones amb 1,5 euros. Esmorzar ja ho descarto. Mai havia viscut això”, explica.

“Tinc -3.678 euros al compte del bar”

José M., propietari d’un bar

Al José no li ha quedat cap més remei que acollir-se a un ERTO per a tota la plantilla. “Una mesura que, per cert, ens costa uns diners per cada treballador”, lamenta. Al seu local, de poc més de cinquanta metres quadrats, hi treballen tres persones que es nega a deixar a l’atur, però també és conscient de l’impacte econòmic que comporta el tancament de l’establiment dos mesos. Un impacte que es tradueix en -3.678 euros al compte del seu bar.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top