La importància de la indústria tèxtil de la nostra ciutat hagués esdevingut menor o, fins i tot, no hagués existit sense el concurs imprescindible i obligat del desenvolupament tècnic de les nostres empreses. Estar al capdavant de la producció tèxtil a l’estat espanyol, tant en quantitat com en qualitat, només era possible amb una actitud avantguardista i innovadora per part dels nostres empresaris.
Però quin era l’origen de les màquines emprades a casa nostra? Eren màquines construïdes a Sabadell, a Catalunya, a Espanya o provenien de fabricants europeus?
Aquesta pregunta té diverses respostes en funció del període històric, de la tipologia de matèria primera usada i, fins i tot, del tipus de producte final fabricat. Però per simplificar aquesta narració, i des d’un punt de vista estrictament cronològic, la procedència de la nostra maquinària tèxtil va començar essent més forània que local (o propera) per acabar, justament, amb majoria d’aportació catalana cap el primer terç del segle XX aproximadament. Així, des de començaments segle XIX eren França (origen del teler tipus jacquard, introduït a Sabadell al 1.830), Bèlgica i, més puntualment Alemanya o Suïssa, els països que proveïen els nostres fabricants. Però, especialment, hem de referir-nos a Anglaterra com a país principal (en aquest punt és imprescindible la lectura del meravellós article d’Esteve Deu i Montserrat Llonch al respecte) (1). Aquí es compraven, per exemple, una gran part dels telers i utillatge necessari per la producció, sobretot després que Anglaterra alliberés l’exportació de la seva maquinària tèxtil al 1.843.
D’aquesta manera, constructors com els anglesos de Platt Brothers o de Dobson & Barlow o Brooks & Doxey o els francesos de Sociétè Alsacienne de Constructions Mécaniques esteven entre les empreses més visitades pels nostres empresaris quan cercaven incrementar o renovar les seves màquines.
I amb el temps, aquells proveïdors internacionals van establir de manera directa mitjançant intermediaris representacions de les seves marques al nostre entorn, on tenien clients i magnífiques oportunitats de negoci. És el cas dels esmentats Dobson & Barlow, representats a Barcelona per Alfred Riera i Fills (carrer de Nàpols, 105 sobre 1.907) o el paradigmàtic cas de l’Alfons A. Lizé i els seus fills, representants de la Sociétè Alsacienne entre d’altres empreses i que, a més a més, disposava d’una empresa de lliços i malles a Sabadell. Fins i tot Platt Brothers van tenir representant a Sabadell!!
No obstant, també era possible trobar proveïdors més propers i, en concret, ubicats a Barcelona. Aquest va ser el cas d’Alexander Germans i d’altres empreses de la ciutat comtal com Vulcano (en realitat era la Sociedad de Navegación e Industria, però popularment coneguda com Nuevo Vulcano) o La Maquinista Terrestre y Marítima. Qualsevol d’aquestes empreses i d’altres no esmentades tenen, en sí mateixes, una gran història i valor com a exemple d’innovació i prototipus de l’esperit català que presidí, industrialment parlant, aquell període. Només cal unes dades ràpides per saber que Nuevo Vulcano era una drassana fundada l’any 1.826 i especialitzada en construcció de vaixells a vapor però que va estendre el seu coneixement i experiència per aplicar-los a usos industrials. O que La Maquinista es va constituir al 1.855 producte de la unió de diferents tallers metal.lúrgics, entre ells el de Valentí Esparó, anterior soci en negocis del nostre darrer fabricant local destacat aquí: Alexander Germans.
La història d’aquests és absolutament apassionant per la seva lluita titànica contra empreses més capitalitzades i perquè fou proveïdora de màquines i calderes de vapor de vàries empreses sabadellenques, entre les que es trobaren els Corominas (2).
Els Alexander eren anglesos i van raure a Barcelona després de treballar a París i València. Aquí van instal.lar-se sobre 1.849. Aviat, la seva empresa de construcció de calderes i màquines de vapor competeix amb d’altres de més potents en qualitat i preu. Al 1.860 es presenta a l’Exposició Industrial i Artística de Barcelona al costat dels “grans” de Barcelona, ni més ni menys que les ja comentades Nuevo Vulcano i La Maquinista.
Alexander Germans van ser mereixedors de premis i medalles en diferents exposicions internacionals i, finalment, van vendre locals i terrenys a La Maquinista per desaparèixer al 1.923. En la seva trajectòria, van arribar a construir gairebé 3.000 màquines i calderes que van vendre per tota la península i, especialment, en el mercat català i quelcom en el sabadellenc. Per això els recordem aquí.
I també apareixen constructors de maquinària en un altre entorn proper a Sabadell. Esmentarem quatre casos entre molts. El de la Societat Anònima Serra (Manlleu 1.913), dedicada a la fabricació de maquinària per a la filatura de cotó i que obtingué un Gran Premi a l’Exposició de 1929, com el que va guanyar Bracons Riera i Riera de Roda de Ter. També el de Maquinària Industrial S.A. (1.895. Barcelona i Manresa), dedicada també a la filatura de cotó i, finalment, el d’Esteve Trullàs i Pons (Granollers 1.892?), taller de construcció i foneria especialitzada en telers mecànics de diferents tipus. El cas de les empreses constructores de maquinària tèxtil a Barcelona és un món en sí mateix i mereixeria, per si sol, un espai específic.
Però van existir empreses de Sabadell que competissin en aquest entorn i que estessin a l’alçada d’aquestes empreses estrangeres i barcelonines com per convertir-se en proveïdors dels nostres fabricants? La resposta ràpida i directa és que sí. I aquesta afirmació és cada cop més contundent des de l’inici del segon terç segle XIX. Però això ja serà objecte d’una propera entrega.
(1) La maquinaria textil en Cataluña: de la total dependencia exterior a la reducción de importaciones, 1.870-1.959. Revista de Hª Industrial, Nº 38, Any XVII. 2008.3
(2) Existeix un documentadíssim article sobre els Alexander del bloguer Cándido (Alma de Herrero) publicat el 3 de nov. de 2.011
