Aquest mes de juny s’han descobert unes restes antigues al carrer del Raval de Fora. En les obres d’una finca particular ha aparegut un tram del fossat defensiu medieval de protecció. Una estructura que envoltava les muralles i que data del segle XIV, quan Sabadell era encara una vila medieval.
Per altra banda, el passat dissabte 27 de juny, l’historiador sabadellenc Jordi Serrano reivindicava, des les pàgines d’aquest Diari, que un dels llocs on va néixer la vila de Sabadell hauria de tenir un millor tractament. L’article narrava una visita seva a les restes del Castell d’Arraona.
Aquestes notícies confirmen dues certeses: la primera és que Sabadell posseeix un discret, però interessant, passat medieval; la segona és que aquest passat no es veu per enlloc. No n’ha quedat res.
És conegut que el Castell d’Arraona està relacionat amb l’inici del poblament de la vila i també està escrit que al segle XIV Sabadell estava voltada i protegida per una muralla, en la que set portes comunicaven amb els camins que duien a les viles i poblacions properes.
Hi ha constància per escrit que l’any 1361 els francesos van envair Catalunya. No era una invasió pròpiament dita, però aprofitant que passaven per aquí van intentar assaltar la vila. Com a mesures de defensa es van enderrocar algunes cases modestes dels afores per evitar que els agressors s’hi pogués refugiar i, també, per tal de fortificar el perímetre.
Uns anys després, el 1374, els francesos van tornar. Però venien amb ganes de gresca: “… robant, cremant é ofegant é encara matant les gens del Principat de Catalunya, així com enemichs…” tal com expressa una escriptura. Però aleshores la vila ja estava fortificada. Gaudia d’un estat respectable i capaç de resistir tota mena d’agressions externes.
Amb motiu d’aquell atac, la reina Elionor d’Aragó, senyora d’Arrahona, va ordenar al veguer de Barcelona i del Vallès i al comissari del rei d’Aragó que disposessin que la gent armada de Polinyà, de Santa Perpètua i de Santa Maria de Santiga, es recollissin i refugiessin dins la vila de Sabadell per tal d’ajudar a la seva defensa. Vol dir que entre els anys 1361 i 1374 la vila havia estat emmurallada i fortificada. Just entre aquells anys la vila de Sabadell i el Castell d’Arraona havien passat a formar part de la Corona d’Aragó.
Josep Salvany i Oller, jurista i historiador sabadellenc, autor del llibre “Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell”, publicat per l’Ajuntament el setembre de 1844, argumenta i justifica que va ser, precisament, Elionor d’Aragó, la protectora i benefactora de la vila de Sabadell fins convertir-la en una població notable.
Anys abans, el Castell d’Arraona i la vila de Sabadell havien estat propietat de diferents famílies feudals, com els Òdena o els Montcada. Va ser Roger Bernat de Foix, senyor d’Arrahona i vescomte de Castellbó, un dels darrers Montcada, qui va vendre tota la propietat a la reina Elionor d’Aragó. Aquest esdeveniment és explicat amb diferència de matisos pels diferents historiadors, però el fet és el mateix.
Explica Josep Salvany que Roger Bernat de Foix tractava agre i despòticament els habitants de Sabadell. Tant era així que molts veïns, farts de crueltat i vexacions, havien optat per marxar.
En saber-se que tenia intenció de vendre’s aquells dominis i, amb la il·lusió de formar part de la Corona d’Aragó –dependre d’una reina era molt millor que ser vassalls d’un senyor feudal-, els habitants de Sabadell van demanar a la reina Elionor d’Aragó que comprés tota la propietat.
El dia 3 de juliol de 1366 es va celebrar a la Plaça de la Vila un Consell General de tots els habitants, amb assistència de 96 caps de família, on es va acordar de reunir 50.000 sous barcelonins, per oferir-los a la reina per tal d’ajudar-la a realitzar la compra. Ella va accedir gustosament. També va demanar una pensió anual de 5.000 sous. Del preu total de 154.000 sous, import de la transacció, 50.000 van sortir de la butxaca dels sabadellencs, però amb la condició que Sabadell quedés unit a la Corona d’Aragó per sempre i que no podien ser separats per cap motiu. Aquest prec indicaria fins a quin punt estaven ressentits amb el vescomte de Castellbó.
Elionor de Sicília, filla dels reis de Sicília, va néixer l’any 1325. L’any 1349 es va casar amb el rei Pere III el Cerimoniós, conegut també com el del Punyalet. Va esdevenir la seva tercera esposa i va prendre el nom d’Elionor d’Aragó i, en comprar Sabadell, també va ser Senyora d’Arraona. Els seus fills van ser Joan, Martí l’Humà i Elionor. Va morir l’any 1375 a Lleida. Està enterrada al sepulcre de la Corona d’Aragó, al Monestir de Poblet.
En homenatge seu, el nomenclàtor de Sabadell compta amb el carrer de la Reina Elionor. També hi ha el Passatge de Foix.
La informació de Sabadell, al Telegram del Diari de Sabadell
