
Salvador Madueño, torna a fer esport: “Avui recupero l’activitat esportiva”
Quan se’ns va donar permís per sortir de casa, tothom es va convertir en esportista, i carrers, places i boscos es van convertir en un autèntic formiguer de gent anant i venint. Aquesta imatge també es va veure als carrers i al rodal de Sabadell. El Salvador, però, ja feia esport d’abans, i aquesta setmana recupera un hàbit que tenia interioritzat abans que ens tanquessin. “Abans ja venia al gimnàs tres cops per setmana, al matí hi feia un circuit, començava fent fitness, després natació i finalment sauna, m’hi estava dues hores i mitja”, apunta. Una vegada ja desconfinats, caminava fins a la frontera amb Barberà del Vallès, però ara ha decidit tornar a fer la seva activitat: “He agafat hora per Internet, són hores concertades, a veure com va la nova etapa!”, apunta el Salvador.
[caption id="attachment_148926" align="aligncenter" width="1000"]
Oriol Teruel, monitor de tennis: “No he notat els nens més cansats”
La recuperació de l’activitat ha permès que les Piscines Municipals Joan Serra tornin a obrir portes. L’Oriol treballa com a monitor de tennis en aquestes instal·lacions municipals, i hi arriba cada dia en bicicleta. “Tinc 15 minuts des de casa”, apunta, començant el dia, així, fent esport. Cada dia, de 9 h a 12 h, fa classe a nens i nenes, que tenen molta energia tot i les setmanes que estat tancats a casa sense córrer pels carrers ni jugar amb els seus amics. “Tinc alumnes de 10 a 16 anys, i no he notat que estiguin més cansats o tinguin menys energia, ni per la calor ni pels efectes del confinament”, indica.
[caption id="attachment_148927" align="aligncenter" width="1000"]
Joan Rincón, avi del Leo i el Quim: “Els pares no tenen més remei”
Qui té fills sap que els avis solen ajudar més del que podríem esperar, amb anades i vingudes de les escoles o, a l’estiu, portant els nens al casal. Des d’aquesta setmana, el Joan duu el seu net Leo a fer classes de tennis a les Piscines Municipals Joan Serra. “Hi anem cada dia amb el seu germanet, el Quim, els pares treballen i no tenen més remei”, apunta. De fet, aprofita per recuperar el temps perdut durant el confinament: “L’hem portat molt malament, ens hem perdut el moment en què començava a caminar, i quan l’hem pogut veure ja gairebé corre”, explica. Al migdia torna a buscar el fill gran al mateix recinte, on assegura que hi va molt content i amb ganes de passar una bona estona amb els seus amics.