Oci i cultura

Antoni Bassas: “Res del que ha fet la societat catalana en els últims anys serà en va”

Antoni Bassas presentant 'La nació en portada', a la Llar del llibre / MIREIA COMAS

La nació en portada, d’Antoni Bassas (Barcelona, 1961), explora la relació política dels darrers 40 anys entre Barcelona i Madrid a través d’un recull de portades de la premsa. Des de la Constitució fins a l’esclat independentista. El periodista va presentar l’obra a la Llar del llibre.

El llibre es comença a gestar durant la seva adolescència, quan guardava portades.

Jo era lector de diaris, singularment de La Vanguardia, perquè a casa hi estàvem subscrits. Part de la meva vocació periodística i la meva formació professional arrenca com a lector de diaris que, com aquell qui diu, no entenia perquè era una criatura. Però, en canvi, m’interessava l’actualitat. S’ha d’entendre que en aquella època no hi havia tanta informació disponible, naturalment no hi havia internet. Els meus pares no havien pogut estudiar, i jo veia que per a ells la informació dels diaris era important. I segurament a mi em van transferir aquest sentiment de donar valor a les notícies per entendre millor el món en què vivíem.

La nació en portada parteix d’una conferència sobre Catalunya i Espanya. Què va distingir-la que es fes a Madrid?

La va distingir un esforç de pedagogia. La voluntat d’explicar-los que tot el que ha passat a Catalunya en els últims temps, i que potser els ha desconcertat o fins i tot molestat, fa molt temps que els catalans ho expliquen i es pot veure a les portades. El que Catalunya ha dit sistemàticament a Espanya és que som una nació i voldríem que això es pogués recollir de manera normal en l’organització de l’estructura de l’Estat. Quan això no només no és possible, sinó que a més menystenen un estatut aprovat pel 90% del Parlament, que no s’estranyin que les coses tinguin conseqüències. No estan tractant amb una regió despersonalitzada, sinó amb una nació.

El problema és de reconeixement.

No només de reconeixement, però aquest és el principal problema. Si vols arribar a un acord amb una persona, primer l’has de reconèixer com a interlocutora i seure-hi. Si això no es fa, si no hi ha aquest esforç, no pot haver-hi res del que ha de venir a continuació.

Durant la presentació ha fet servir una expressió que potser sintetitza el camí de Catalunya il·lustrat a les portades del llibre: “La criatura s’ha anat fent gran”.

Quan va morir Franco, Catalunya era una realitat nacional que existia, però que no tenia reconeixement polític ni institucional. O molt poc. Per tant, en aquell moment la realitat catalana tenia un reconeixement tan baix, que era com una criatura a la qual, per raons de la minoria d’edat, se li neguen els seus drets. A mesura que Catalunya ha recuperat les llibertats, ha pogut parlar amb veu alta, s’ha pogut parlar a ella mateixa i ha pogut parlar al món, s’ha fet gran. La vida de les nacions en això s’assembla a la vida de les persones.

Una portada de diari. Què ens diu?

Ens retrata una època amb una certa urgència del dia, perquè en el fons és un testament del que ha passat. Però també ens diu què pensa el diari, expressa el desig de com voldrien que passessin les coses i com voldrien que es recordessin. Per això és, al mateix temps, el mirall posat davant de les coses que van passant i l’expressió d’un desig.

Les del llibre reflecteixen visions molt diferents.

Les portades de Madrid i de Barcelona han enfocat la mateixa realitat amb perspectives diferents. Això és normal, perquè un mitjà és un punt geogràfic i polític des d’on veure les coses. Però la gràcia és veure el contrast, i aquí l’exercici que fem durant l’època de l’estatut em sembla molt interessant. Com Catalunya diu: “Escolta Espanya, mà estesa”. I com Espanya diu: “Això no és constitucional”.

L’última portada és molt poètica. Per què?

Primer, perquè, com deia Pere Calders, jo vull ser optimista perquè no tinc més remei. Després, perquè hi ha molts elements per considerar que hem fet passos endavant com a país. Que som un país que, en contra del que es diu, llegeix i estima. Per tant, el final d’aquesta història, que encara no ha vist la portada que molta gent està esperant, ha de ser positiu. Res del que ha fet la societat catalana en els últims anys serà en va.

Pot vaticinar quina seria la següent portada important d’aquest llibre?

“Pacte per un referèndum d’independència”.

Comentaris
To Top