Amb el xiulet final a Marbella, a més de 1.000 quilòmetres terrenals —que no emocionals— de la Nova Creu Alta, es va desfermar l’alegria arlequinada per Sabadell.
Va ser una explosió desenfrenada, un esclat de sentiments acumulats. Una reacció que neix dels intestins d’una ciutat que no es conforma amb l’ostracisme esportiu d’una categoria de la qual és complicadíssim sortir-ne. Setmanes, mesos i més de cinc anys d’emmagatzemar el corcó del neguit i, sobretot, mantenir l’esperança.
[caption id="attachment_150090" align="aligncenter" width="1000"]
/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
[caption id="attachment_150091" align="aligncenter" width="1000"]
/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
[caption id="attachment_150092" align="aligncenter" width="1000"]
/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
[caption id="attachment_150093" align="aligncenter" width="1000"]
/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
[caption id="attachment_150094" align="aligncenter" width="1000"]
/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
[caption id="attachment_150096" align="aligncenter" width="1000"]
/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
[caption id="attachment_150097" align="aligncenter" width="1000"]
/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
[caption id="attachment_150098" align="aligncenter" width="1000"]
/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption]
