JOSEP ROF

Tensió llindar i (des)acceleració econòmica

[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]

En electrònica la tensió llindar és aquella tensió o voltatge a partir del qual passa la corrent. Són els 5o3 volts que veiem en els dispositius si ens fixem en les especificacions. Si la tensió es inferior, per molt que arribi a valors pròxims a aquest mínim, la corrent no fluirà.

Això és el que fan les start-ups que cerquen finançament per accelerar ràpidament les vendes fins a tenir velocitat de creuer. Després de 22 anys de fundar-se, tindria Google la mateixa dimensió si no hagués tingut aquesta inversió inicial? I el mateix amb Facebook, que només fa 16 anys que es va crear? Segur que no.

I aquesta introducció ve arran de les actuacions que estan fent diversos governs per tornar a accelerar l’economia. Si invertim o gastem poc, no es reactivarà l’economia. Si es fa amb un valor alt, per sobre d’aquest llindar, l’economia creixerà ràpidament, com seria l’exemple de les start-ups.

Per una banda veiem Alemanya que ha donat ajudes per mantenir les empreses i els autònoms i, un cop està més controlada la situació, accelerar al màxim. El paquet per reactivar l’economia és de 750.000 milions d’euros. Entre les actuacions s’inclouen mesures per incentivar els préstecs a les empreses, prendre participacions en aquestes o donar suport als treballadors afectats com a conseqüència de la Covid-19. El paquet és un dels més grans llançats arreu del món. El que estan fent és donar molta potència a la “tensió llindar” perquè l’economia es dispari. De fet, la previsió d’aquest any és que a Alemanya el PIB només caigui el 6,5 %.

I això ho pot fer perquè en les èpoques de vaques grasses, o no tan magres, van fer guardiola per quan vinguessin les males èpoques. Els hi sona el conte de la cigala i la formiga?

Però en aquella època també varen veure que el paradigma empresarial estava canviant. I varen definir uns eixos directors per potenciar la seva industria amb la tecnologia que venia. És la famosa industria 4.0 de la que tothom parla i, a casa nostra, quasi ningú la posa en marxa. Sí, la industria 4.0 no és obra dels xinesos ni dels nord-americans; és obra dels alemanys.

Però ara mirem cap a casa. A Espanya, d’ajudes poques. Es parlava de mobilitzar 200.000 milions, per no quedar massa malament comparant amb els 750.000 milions alemanys. Però ja sabem que, en realitat, seran 16.000 milions, perquè la resta són crèdits del sector privat o avals. I quan es mira a fons, veiem que l’únic que es fa és retardar la solució del problema. Els 16.000 milions es cobraran tard i malament. Només fa falta veure com van els cobraments dels ERTO o com es tracten als autònoms, com molt bé reflectia l’Arnau Bonada en el seu article Autònoms desconcertats.

I les aportacions a les autonomies també seran fora de temps. Com que no hi ha un duro a la caixa, l’estratègia passa per retardar i esperar que Europa doni crèdits. I Europa, cansada d’Espanya i d’Itàlia, s’ho pren amb calma

O sigui, que aquesta tensió llindar de la qual parlàvem per tornar a disparar l’economia, res de res. Les aportacions són nul·les. El resultat, ja els sabem: un decreixement de l’11,6 % segons les previsions del Banc d’Espanya i un atur que arribarà al 20%. I també es veu que si s’hagués actuat per sobrepassar aquesta tensió llindar, la reducció del PIB haurà estat molt menor (9 %).

Però aquesta falta de reacció no ha servit de res perquè les depeses corrents s’han disparat en 32.251 milions d’euros, equivalents al 2,88% del PIB fins al maig. El doble de la inversió real.

Com diuen els anglesos, “penic estalviat, lliure gastada”.

Comentaris
To Top