[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Suposo que, com molts de vosaltres, he assolit aquell moment de l’any en el qual comença a evidenciar-se en mi una creixent necessitat de vacances. Ara bé, enguany les expectatives vacacionals, en el marc de la nova normalitat, no són gaire prometedores. Afortunadament, soc de bon conformar: només demano salut, poder compartir temps amb la família i amics, i no haver de llegir durant uns quants dies el Butlletí Oficial de l’Estat.
Efectivament, si d’alguna cosa he quedat ben tip aquests darrers mesos és de rellegir i interpretar tots els preàmbuls, articles, disposicions addicionals i disposicions transitòries amb els quals ens han bombardejat. “Deixem de regular i regular i facilitem emprendre” s’exclamava aquest diumenge a La Vanguardia el professor del IESE Pedro Nueno. Faig meu el seu clam. Si hi hagués uns jocs olímpics de la burocràcia, Espanya faria podi sense cap mena de dubte.
El darrer episodi d’aquesta allau reguladora el vam patir dissabte amb la publicació al BOE del reial decret llei 24/2020. Just el dia abans, el Govern havia anunciat un acord per prorrogar l’ajut als autònoms amb dificultats. Però, una vegada més, en llegir la lletra petita, ens enduem la desagradable sorpresa, per exemple, que cal escollir entre bonificar la quota d’autònoms o tenir dret a l’ajut. O, per acabar-ho d’adobar, que en queden exclosos els emprenedors amb menys d’un any d’antiguitat.
Ara bé, el que resulta més esperpèntic de la nova prestació és que l’autònom ha de preveure l’evolució del seu negoci en aquest proper tercer trimestre. És a dir, pot demanar l’ajut si creu que la seva facturació caurà un mínim d’un 75% respecte al mateix trimestre de l’any anterior. I, en cas que després el descens no es produeixi, ha de retornar l’import rebut a l’octubre.
És evident que la configuració de la prestació provocarà que molts autònoms decideixin no obrir el negoci per no superar el llindar de facturació exigit. D’altres, optaran per frenar part de la seva activitat o per no declarar totes les vendes. Tot plegat suposarà una menor recaptació impositiva i, per tant, més dèficit públic.
A qui se li acut vincular la concessió d’una prestació a una menor activitat econòmica futura? En lloc de potenciar la reactivació, s’incentiva els autònoms a no facturar. El món al revés.
