Hi havia una època en què la Festa Major era, socialment i col·lectivament, d’una necessitat imperiosa. El 1941, després de la guerra i enmig dels anys de la gana, el consistori va preparar un lluït programa de festes. Aquella Festa Major havia de ser seguida i celebrada d’allò més bé per tots els sabadellencs.
Amb aquest propòsit es va contractar una actuació de gran espectacularitat. Un espectacle únic: el Capità Puig, amb el seu globus España, fent piruetes i acrobàcies a uns 100 metres d’alçada. Sens dubte, el plat fort. Tant, que fins i tot es va convidar el governador civil Antonio de Correa i Véglison.
Imatge inèdita / Francesc Roman Sanfeliu (AHS)
El número del Capità Puig era temerari i espectacular. Consistia a elevar-se amb el globus, agafat al trapezi que penjava de la cistella. Una vegada el globus estava estabilitzat a certa alçada, realitzava diversos exercicis gimnàstics i piruetes, barreja de circ i de gimnàstica. Sense xarxa, ni protecció. Acabats aquells arriscats moviments acrobàtics, passava del trapezi a la cistella de l’aeròstat i el governava fins a fer-lo baixar i prendre terra de nou. Una actuació mai vista. Una novetat de pel·lícula.
D’entrada, ja impressionava veure l’ascensió del globus, amb la cistella, el trapezi i l’acròbata penjat d’un sol braç. Perquè pujava agafat amb una sola mà! El públic assistent frisava tot embadalit. Un espectacle únic. Com ho havia de ser aquella Festa Major de l’any 1941.
Malauradament, l’actuació no va sortir com estava previst i el final va ser tràgic, amb resultat de mort. Una desgràcia i una mort contemplades, i lamentades, en viu i en directe per milers d’espectadors. Van tenir alguna responsabilitat en el tràgic accident l’alcalde Marcet o el governador civil Correa Véglison? El mateix Josep Maria Marcet reconeixia que hi havia pensat moltes vegades.
El diumenge 3 d’agost del 1941, a primera hora de la tarda havia de tenir lloc l’esdeveniment més important de la Festa Major. El lloc triat era l’Horta d’en Duran, un cèntric solar de forma triangular. Actualment ocupat pel Teatre La Faràndula, entre altres edificis. Tot estava a punt, però el governador no arribava. Correa Véglison era conegut pel seu absolut desconeixement del significat del mot puntualitat. Els ajudants del Capità Puig preguntaven si es podia començar. La resposta era: encara no.
Després d’una llarga estona d’espera, gairebé a dos quarts de set de la tarda, va arribar el governador i va saludar l’acròbata Puig, que anava vestit de blanc immaculat, amb uniforme de la Marina i carregat de medalles. Tothom sabia que el grau de capità era tan sols simbòlic.
Ja es podia iniciar l’espectacle. El Capità Puig va fer els darrers tocs i es van deixar anar les amarres. La sotragada va ser tremenda. El globus va sortir disparat enlaire a una velocitat inusual. Possiblement, per l’excés de gas injectat durant la llarga espera. La conseqüència va ser que el Capità Puig va ser sacsejat i impulsat amunt de forma inadequada i amb perill per a la seva integritat. Amb prou feines podia moure’s.
A més, i tal vegada, l’excés de gas li hauria provocat un lleuger mareig. El globus va ascendir molt més del previst. Allà dalt, potser a 500 o 600 metres, l’acròbata no tenia ni forces per mantenir-se penjat al trapezi. Intentava pujar-hi al damunt, per enfilar-se a la cistella, però no li quedaven forces. Després d’uns minuts de lluitar desesperadament per mantenir-se, les forces se li van acabar del tot. Es va deixar anar i va caure des d’aquella alçada. Va anar a raure als ametllers de Can Roqueta, a l’altra banda del riu Ripoll. En topar a terra va fer un clot de vint centímetres de fondària.
1.200 pessetes per actuació
Josep Puig i Rocafort tenia 53 anys i cobrava 1.200 pessetes per actuació. El globus España va seguir la seva evolució en direcció a Mollet, no se sap on va anar a parar.
Va ser el darrer número del Capità Puig. De fet, ja havia tingut algun contratemps de poca importància. En una ocasió, l’any 1939, va anar a parar a una balconada de la part alta de Barcelona.
L’Ajuntament de Sabadell es va fer càrrec de les despeses del seu enterrament. La capella ardent va quedar instal·lada a la Delegació d’Aeronàutica. La sorpresa general va saltar quan es van presentar dues vídues. Dues senyores vestides de negre assegurant ser la vídua del Capità Puig. La discussió entre elles va ser impròpia de la seva condició.
Però no va ser l’única qüestió plantejada. A l’hora d’oficiar la cerimònia, es van presentar les parròquies de Sant Fèlix i de la Puríssima reivindicant cadascuna la seva competència. La discussió va ser inevitable, també.
