Publicitat
Ciutat

Cedir o no cedir el romanent: les claus d'una decisió política

El món local mira amb lupa la proposta de cessió del romanent a l'Estat. Ho fa tenint en compte que tenen limitada la despesa en molts casos, com és el cas de Sabadell. Aquestes són les claus que cal tenir en compte:

Llei Montoro: limitació de la despesa local

Adoptant el cognom del ministre d’Hisenda que la va impulsar, Cristóbal Montoro (PP), la regla de la despesa conté la despesa i advoca per l’estabilitat pressupostària. Va sorgir el 2012 en el marc de la crisi econòmica que va patir Espanya i que també va afectar les finances públiques, de manera que es limitava la despesa que podien assumir els ajuntaments. Així, la intenció era que cap localitat gastés més del que pogués arribar a ingressar. Ara, aquesta llei frena la cessió del romanent, perquè ja se senten encotillats

El text, pendent de passar pel Congrés dels Diputats

La previsió és que el ple del Congrés dels Diputats dugui a votació aquest dijous, 10 de setembre, el decret llei que inclou l’acord d’Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per a l’ús dels romanents municipals. Ara bé, tot apunta que el decret, tal com està plantejat, quedi en paper mullat, ja que la resta de formacions amb representació al Congrés han negat cedir els seus vots al document. Ni tan sols està clar el suport de Podem, soci del PSOE a l’executiu estatal, que reclama mesures que donin ales a les administracions locals i que puguin accedir en plenitud als estalvis generats en els darrers anys.

Una trentena de municipis, en oposició frontal

Barcelona i Madrid lideren un llistat de 30 localitats d’arreu de l’Estat que s’han posicionat en contra de l’acord, ja que el consideren injust. De tots els colors polítics, amb l’excepció dels socialistes, la seva posició radicalment oposada al text acordat va preveure que els alcaldes, que tenen la potestat d’avalar el pacte, no cediran els diners dels ajuntaments.

Quants diners té la caixa de l'Ajuntament de Sabadell?

A Sabadell el càlcul que fa el Govern de la ciutat xifra en 6,4 milions d’euros la quantitat que es correspon al romanent de l’administració local. Això suposaria que Sabadell rebria de l’Estat i a fons perdut 2,2 milions d’euros, un 40% aquest any i el 60% restant el 2121.

Quina és la postura del Govern de Sabadell?

Publicitat

Tot i restar a l’espera de conèixer la lletra petita i si finalment el Congrés dels Diputats hi dona llum verd, el portaveu de l’executiu, el tinent d’alcaldessa Pol Gibert, posa sobre la taula el fet que la ciutat perdria els 2,2 milions d’euros que sumaria entre aquest any i el que ve, sumats als interessos generats del préstec dels 6,4 milions de romanent.

Què hi diu l'oposició de Sabadell?

Tots els grups municipals s’hi ha oposat, tant ERC, com la Crida per Sabadell, Ciutadans i Junts per Sabadell. Les formacions consideren que l’administració local ja té suficients complicacions per sostenir la ciutat, més en una època en què ha calgut fer una forta inversió per contrarestar l’impacte del coronavirus. També posen de manifest les dificultats per accedir a diners per haver de cedir els seus estalvis a una administració com la de l’Estat, que, apunten, ja disposa d’eines i mecanismes per obtenir liquiditat a través d’altres vies. També posen en dubte la capacitat de l’executiu de Madrid per complir amb el compromís de retorn dels diners cedits en els propers deu anys, tenint en compte les complicacions que l’economia pot experimentar en els propers anys.

Altres municipis, situacions semblants

Badalona: Absolut desacord a cedir diners de la ciutat

El govern de Xavier García Albiol considera que l’acord perjudica el món local i els ciutadans. “Cal destinar els diners a les necessitats i problemes que té cada ciutat, amb les mancances característiques de cada localitat, i no al govern de l’Estat, que ha fet una mala gestió econòmica”, denuncia el primer tinent d’alcalde d’Hisenda i Serveis a les Persones, Juan Fernández. Els populars han recuperat fa pocs mesos l’alcaldia, i denuncien la mala gestió que consideren que s’ha fet en els darrers anys, motiu pel qual aposten per fer una inversió en aspectes com la seguretat, la neteja, les polítiques socials, la millora de les instal·lacions esportives i educatives i fomentar la projecció del municipi. Tot i considerar necessària la Llei Montoro, creuen que ara tocaria revisar-la per ajustar-la a la nova realitat.

Barberà: El ple es nega a deixar ni un euro a l’Estat

El consistori s’ha negat a cedir el romanent a Madrid a través d’una sessió extraordinària del ple, a petició del grup municipal Plataforma Ciutadana per Barberà, liderat per qui va ser alcaldessa de la localitat l’any passat, Sílvia Fuster. Amb tots els vots a favor d’evitar que els diners marxin de la ciutat de totes les formacions presents a l’Ajuntament menys del PSC, que hi governa i que es va abstenir, no es veu amb bons ulls deslliurar-se d’una suma que al maig ascendia als 2,2 milions d’euros. El mateix alcalde, Xavier Garcés, admetia que el plantejament de l’acord “no agrada”, ja que suposa lligar de mans els ajuntaments a l’hora de gestionar els recursos propis. No obstant això, demana esperar a conèixer les claus del document final i que se sotmeti a votació al Congrés dels Diputats, per saber quines són les garanties de retorn dels diners.

Terrassa: Els diners de la ciutat són dels terrassencs

El govern municipal (Tot per Terrassa i ERC) tanca la possibilitat de cedir els estalvis de l’Ajuntament, on es compta amb un Pla Econòmic Financer des de l’any passat que limita la despesa. Amb un romanent de l’any 2019 que s’enfila fins als 7,5 milions, ha calgut actuar davant l’impacte del coronavirus per donar respostes a les necessitats locals. “Ara hem estat en pandèmia i amb una despesa no prevista, per això la decisió de què fer amb els diners l’ha de tenir Terrassa”, apunta la segona tinenta d’alcalde i regidora de Serveis Econòmics, Núria Marín. És per això que consideren que, tot i suposar una injecció extra de diners, disposar del retorn de l’Estat a fons perdut (1,7 milions aquest 2020 i 2,6 al 2021) serviria de ben poc si la resta dels diners prestats triguen deu anys a tornar a les arques municipals.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top