Ciutat

Què ha de fer Sabadell amb el romanent?

El ple de Sabadell debat avui dimarts quina postura adopta

La mesura divideix la corporació / ALBERT SEGURA

Cedir o no cedir. Els ajuntaments de tot l’Estat miren de reüll l’acord a què el govern de Madrid i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) van arribar a l’agost perquè pobles i ciutats cedissin els seus romanents a Madrid. A canvi, amb aquest acord, l’executiu de Pedro Sánchez es comprometia a mobilitzar un fons de 5.000 milions per als ajuntaments, sempre de manera proporcional a l’aportació feta, i que podrien destinar a programes de cures de proximitat, mobilitat, habitatge, desenvolupament sostenible i promoció de l’activitat cultural.

De la mateixa manera, l’acord també planteja mesures que permetrien donar aire a les arques municipals, com ara eliminar l’exigència de complir amb la regla de despesa per a l’exercici 2020, o la pròrroga del període d’execució de les inversions financerament sostenibles, entre altres. No obstant això, aquest text només ha trobat la simpatia dels ajuntaments governats pel PSC, mentre que la resta de formacions s’hi han posicionat frontalment en contra, ja que la consideren una mesura innecessària, perquè els ajuntaments solen disposar de menys marge per accedir a líquid que una gran administració com l’autonòmica o l’estatal.

Aquesta oposició es deu al que es considera un problema estructural del finançament dels ajuntaments, que s’ha vist recentment agreujat per la limitació que des del govern espanyol s’ha fet a l’hora de donar marge a disposar dels diners que tenen a les arques. “L’article 135 de la Constitució estableix que els ajuntaments no poden tenir dèficit, i tot i que des del món local es demana que es modifiqui aquesta llei, sembla que no hi ha una intencionalitat política per fer el pas”, explica Albert Recio, economista i professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

És per això que considera que la proposta que ara hi ha sobre la taula és una manera d’intentar esquivar la legislació vigent sense haver de tocar la Carta Magna. “És incomprensible, però, que no es faci el pas per modificar la legislació en un moment com l’actual”, apunta.

L’expert considera que seria més beneficiós per a tots els ajuntaments trencar el límit de la despesa per garantir les mesures que cal dur a terme en l’àmbit local: “És una cotilla molt forta, caldria trobar una solució davant d’una legislació irracional i reaccionària, però hi ha massa pressió procedent de l’alta burocràcia del país”, destaca Recio.

A això s’afegeix que els consistoris reben una forta pressió social. “Estan infravalorats, perquè són les institucions més properes, i sovint absorbeixen part de la despesa que altres administracions no cobreixen”, afegeix Recio.

Què caldria fer?

A Sabadell, es disposa d’un romanent d’uns 6,4 milions d’euros, que suposaria ingressar-ne uns 2,2 procedents de Madrid sense que s’haguessin de retornar. “Sempre és millor això que res”, destaca Recio, que considera que tenint en compte que hi ha un límit a l’hora de poder accedir als diners propis, tenir-ne a disposició i per gastar és beneficiós a curt termini.

L’Ajuntament, com la resta de consistoris, podria destinar els diners a allò que considerés oportú, no forçosament vinculat a la lluita contra l’impacte de la pandèmia, i això permetria destinar-los, per exemple, a tasques de millora de l’espai públic o a infraestructures vinculades a equipaments municipals, entre altres.

Sabadell, a més, compta amb un Pla Econòmic Financer actiu des de l’any 2019, fet que implica que no pugui gastar tots els diners que ingressen les arques municipals. Aquest és, de fet, un punt que preocupa els serveis econòmics del consistori, ja que no tenen una certesa sobre si amb aquesta nova situació se’ls alliberaria també a ells del sostre de despesa marcat pel mateix pla, i que suposaria que en els propers anys poguessin tenir tanta despesa com ingressos. De fet, han elevat la consulta a Generalitat i Estat, a l’espera de rebre una confirmació al respecte.

Per tot plegat, el ple de Sabadell debatrà una moció sobre si cal que la ciutat cedeixi el romanent a l’Estat o no. No obstant això, independentment del que es decideixi, l’última paraula la tindrà l’alcaldessa, Marta Farrés, qui podrà decidir de manera directa si finalment es fa efectiu el préstec, si el Congrés hi dona llum verda.

Comentaris
To Top