Ciutat

Sabadell diu ‘no’ a cedir els seus estalvis a Madrid

Sabadell no deixarà ni un cèntim a l’Estat per poder gastar més, o almenys així s’ha pronunciat el ple municipal aquest dimecres. La proposta del govern d’Espanya als municipis permetia que Sabadell gastés 2,2 milions d’euros de més aquest any per fer front a la crisi de la Covid-19. El cost, però, era molt alt: l’Ajuntament havia de cedir 6,4 milions d’euros a Hisenda, import que l’Estat no retornaria fins al 2030 o al 2035. ERC, Crida, CiutadansJunts i Podem (19 dels 29 regidors, tots menys els del PSC) han demanat no acceptar el marc de condicions proposat per l’Estat, que ha estat titllat “d’embolic descomunal”, “regal enverinat” i “confiscació”.

La decisió del plenari ha estat més simbòlica que vinculant: la moció de rebuig a la mesura del govern de Pedro Sánchez ha rebut un ampli suport del ple però l’última paraula la té l’alcaldessa, Marta Farrés, que pot decidir de manera directa si finalment es fa efectiu el préstec a l’Estat. La votació, però, ha evidenciat les diferències entre els socis del Govern municipal: el PSC s’ha alineat amb la proposta de Madrid, mentre que Marta Morell (Podem) s’hi ha oposat, com han fet els grups independentistes i Ciutadans.

/ D.S.

Amb la decisió del ple, Sabadell s’ha posicionat. La capital vallesana s’ha sumat a desenes de ciutats del país –com Barcelona, Badalona i Terrassa– que es neguen a cedir els seus romanents a l’Estat per poder disposar de més marge de despesa. El govern espanyol ha topat amb el municipalisme i també amb el Congrés dels Diputats, on s’haurà de votar el text proposat el proper 10 de setembre. Tot apunta que la proposta quedarà en paper mullat perquè no té garantit el suport de cap grup polític, ni tan sols el de Podem, soci minoritari en l’executiu espanyol.

Tots en contra…

El PSC s’ha quedat sol en la defensa de la proposta de llei del govern central després que partits tan ideològicament als antípodes, com ERC, Podem i Ciutadans, s’hagin oposat al projecte de llei de l’executiu espanyol. “És una ocurrència per confiscar els nostres estalvis“, ha assegurat el portaveu republicà, Gabriel Fernàndez, que considera que els “diners dels sabadellencs s’han de quedar a Sabadell” i no han de servir que “finançar” el govern de l’Estat. En sintonia, des de Junts, Lourdes Ciuró ha apuntat que “l’administració més petita no pot fer de banc de l’Estat, de l’administració gran“. “Són diners que els ajuntaments no podran utilitzar per fets inesperats com el Glòria o la Pandèmia”, ha afegit.

Gabriel Fernàndez al ple municipal, en una fotografia d’arxiu / LLUÍS FRANCO

José Luis Fernández (Ciutadans) ha reivindicat “l’autonomia municipal“, al mateix temps que Marta Morell, la regidora podemista i sòcia del PSC en el govern sabadellenc, ha assegurat que cal “incrementar la capacitat financera dels consistoris” sense aquests condicionants per després deixar clar que Podem “no comparteix l’acord”. Des de la Crida, Maties Serracant ha anat més enllà i ha demanat estudiar els mecanismes per utilitzar sense condicions els diners que té l’Ajuntament al banc. El regidor fins i tot ha emplaçat el Govern de la Generalitat a ajudar els ens locals a saltar-se el que creu que és “una nova estocada a la sobirania dels ajuntaments“.

…menys el PSC

El PSC ha passat per una de les votacions més complicades des de l’inici del mandat. S’ha quedat sol davant de tota l’oposició i de la sòcia podemista. El portaveu socialista i tinent d’alcaldessa, Pol Gibert, ha tret ferro a la proposta i ha assegurat que encara ha de passar pel tràmit parlamentari a Madrid. “Quan s’acabi de tramitar, l’Ajuntament es pronunciarà”, ha exposat Gibert, que no obstant això ja ha deixat clara la seva postura: “Hem de triar si tenir els diners o no tocar-los i tenir-los al banc“.

El portaveu del PSC, Pol Gibert / LLUÍS FRANCO

“L’acord és millorable. No és el que m’agrada… Esperarem a veure com acaba”, ha dit en sintonia l’alcaldessa, Marta Farrés. Davant de l’afirmació de Gabriel Fernàndez (ERC), que ha parlat en termes de “confiscació”, Farrés ha dirigit la mirada cap a Barcelona: “Sap què ens deu la Generalitat segons una sentència per les escoles bressol? 2.975.000 euros. Sap en quants anys ens ho tornaran? En deu anys. Si ens roben, ens extorsionen, ens confisquen… és el que fa la Generalitat de Catalunya“, ha sentenciat.

Què ha rebutjat el ple?

Rebutjar el full de ruta del govern espanyol impedeix gastar una part dels romanents municipals i augmentar la despesa. Després d’anys d’estalvi forçós per la normativa estatal, l’Ajuntament de Sabadell acumula 45,6 milions d’euros en romanents, amb un estalvi net del 2019 de 9,6 milions d’euros.

Quants diners s’haurien de cedir a l’Estat? No s’haurien d’enviar els 45,6 milions, sinó una part: 6,4 milions d’euros, després d’extreure amortitzacions i despeses ja realitzades.

I d’això, què es podria gastar des de Sabadell? Es podria disposar de 2,2 milions d’euros extres entre 2020 i 2021. Per fer-se una idea de la importància de la quantia, es pot comparar amb inversions reals que s’han d’executar enguany: alguns exemples són les reformes al polígon de Can Roqueta, amb un cost d’1,6 milions d’euros; la fase tres de les obres al Parc de les Aigües, 891.578 euros; la reurbanització del carrer Onyar (Torre-romeu), 770.196 euros; o l’ampliació de la flota d’autobusos per la TUS (83.017 euros).

I la resta de diners, quan tornaran a Sabadell? Segons el Govern d’Espanya, els 4,2 milions d’euros restants es retornarien amb un interès negatiu (-0,192% anual) a deu anys vista (2030) o positiu (+0,05%) si allarguen el préstec a l’Estat fins al 2035. Així que seria probable que, per gastar més ara, els municipis rebin menys del que han cedit en un futur.

En cas que l’Ajuntament s’aculli al pla de despesa i disposi d’aquests milions, en què es podrien gastar? En tot allò que sigui competències pròpies de l’Ajuntament i que tingui vinculació directa, o no, amb la Covid-19. Per exemple, es podran utilitzar les fons per incrementar l’oferta d’habitatge públic i equipaments municipals, fer més zones per a vianants i carrils bici, entre altres polítiques de transport públic i sostenibilitat.

Cedir o no cedir el romanent: les claus d’una decisió política

Comentaris
To Top