Tretze vagons del tren del Nord, escapats de l’estació de Terrassa, i sense control, van impactar, per atrapament, contra un tren ramader que es dirigia a Barcelona. Un gravíssim accident que va ocórrer al barri de Gràcia de Sabadell, a l’indret que anys després seria la plaça dels Jocs Florals i que quedava situat pocs metres més enllà del pas a nivell de la carretera de Barcelona.
Tretze vagons van impactar contra un tren ramader / CEDIDA (AHS)
Eren prop de dos quarts de quatre de la matinada del dia 21 de juny del 1920 i el xoc va ocasionar cinc morts i quatre ferits, dos d’ells molt greus. Tots pertanyien al tren ramader. En ocórrer a aquella hora de l’alba va evitar, sens dubte, que s’hagués de lamentar una catàstrofe molt més gran.
Aquell accident, i un de similar del tren Groc de la Cerdanya francesa, deu anys abans, van fer evolucionar i millorar, en eficàcia i seguretat, el sistema de frenat dels trens. Especialment en l’anomenat fre d’estacionament, el que ha d’actuar quan els vagons han d’estar aturats a l’estació sense connexió amb la locomotora.
Dels actuals sistemes de transport de mercaderies i passatgers, el ferrocarril és el més antic. Tot i aquesta condició d’antiguitat, el ferrocarril no ha parat d’evolucionar. Els trens actuals tenen molt poc a veure amb aquells inicis de segle XIX. Els avenços tecnològics apareguts s’han aplicat al transport ferroviari i s’han aconseguit veritables meravelles pel que fa a la rapidesa i la seguretat.
Però també, tot s’ha de dir, alguns accidents i desgràcies ferroviàries han servit per corregir equivocacions i errades causades pel desconeixement o la manca de previsió. Vol dir que el progrés del ferrocarril s’ha aconseguit, també, enduent-se vides humanes.
El tren ramader constava de deu vagons de càrrega, el furgó, la carbonera i la locomotora. El furgó, en què viatjaven les víctimes, va quedar totalment destruït.
Els cotxes escapats de Terrassa van muntar sobre el furgó, deixant-lo convertit en estelles. En produir-se la topada es van bifurcar, caient uns sobre la via descendent i els altres sobre l’ascendent. Les dues vies van quedar interrompudes durant dies.
El xoc va ocasionar, a més, la caiguda d’alguns pals del telègraf, quedant interrompuda la comunicació. A més, van explotar els dipòsits de gas de l’enllumenat dels cotxes escapats, ocasionant un incendi que els va destruir gairebé per complet. L’hora en què es va produir la catàstrofe, quarts de quatre de la matinada, no va permetre, en els primers moments, cap mena d’ajuda.
L’estació del Nord de Terrassa està situada a una alçada, sobre el nivell del mar, de 280 metres i la de Sabadell, a 190. Aquests 90 metres de diferència i els 10,7 quilòmetres que les separen representen un pendent del 0,8%, xifra potser no gaire important, però que ho va ser prou perquè els tretze vagons lliures, amb un pes total de 300 tones, arribessin a Sabadell a una velocitat de més de 400 quilòmetres per hora.
És a dir, aquella matinada de juny del 1920 va travessar tot Sabadell –amb els passos a nivell oberts– un comboi de 300 tones, sense control, a una velocitat més alta que els TGV actuals més ràpids. Després de l’accident i amb un intens dolor al cor, tothom comentava que, malgrat la desgràcia i els morts, havia estat el mal menor. Ningú es volia imaginar la immensa catàstrofe ocorreguda si aquell embogit comboi hagués arribat a Barcelona.
Després de l’accident, el cap de l’estació de Terrassa va explicar que durant la nit, els empleats d’aquella estació van formar els trens que, a primera hora, havien de sortir cap a Barcelona. A la primera via es va col·locar el material del tren de viatgers que sortia a les 7 h, a la segona el que sortia a les 6 h, i a la tercera van quedar, com sempre, els vagons de mercaderies preparats per ser units als trens de viatgers. Després de passar el tren ramader, el cap de nit i altres empleats es van retirar a l’andana principal.
Una estona després van ser avisats, per telègraf des de Sabadell, que havien passat en direcció Barcelona alguns cotxes de viatgers que es devien haver escapat de Terrassa.
Ningú s’havia adonat del succés. El cap d’estació es va traslladar a la via i va observar que faltaven cinc cotxes de viatgers grans, set de petits i un furgó, el comboi que estava preparat per a les 6 h. Impossible de saber com s’havia pogut escapar tot aquell material.
A un quart de quatre, el tren ramader havia sortit de l’estació de Sabadell en direcció a Barcelona i, tot just havent passat el pas a nivell de la carretera de Barcelona, va ser atrapat pels vagons escapats de Terrassa, ocasionant una immensa i inexplicable catàstrofe.
Durant uns dies va ser impossible viatjar a Sabadell des de Barcelona en tren. En tot cas, i per fer-ho, s’havia d’agafar el tren elèctric fins a Rubí, i d’allà, a Sabadell en carruatge o tartana.
