Treballar tota la vida en una mateixa empresa sembla ara mateix un fet gairebé insòlit. Aquest és el cas de Jordi Guarch (62), qui amb 15 anys va començar al Banc Sabadell com a grum (el clàssic botones) i es va jubilar fa uns mesos després d’assumir diferents càrrecs sempre relacionats amb el món de l’empresa. “Suposo que això deu passar a altra gent de la meva època, però jo puc dir que he sentit sempre un orgull de pertinença a l’empresa. Hi he treballat sempre molt a gust. Això sí, els meus fills es posen les mans al cap quan els dic que he estat més de 46 anys al mateix lloc”.
El Jordi, però, va arribar al Banc Sabadell de casualitat. Ell estudiava a la Mancomunitat Sabadell-Terrassa i un dia “vaig acompanyar un amic d’estudis a recollir els papers d’accés i jo també els vaig agafar. Vaig fer els exàmens i abans del tercer ja estava treballant. En aquell moment, el Banc estava en època de gran creixement i cada mes entraven 15 o 20 persones noves”, emfatitza. Va ser l’inici d’una trajectòria important, sempre lligada a l’oficina 900 de la plaça de Sant Roc. Va ser responsable d’Internacional, director d’Empreses i també director de l’oficina quan el seu bon amic Joaquim Badia va ser nomenat director de zona. “Sempre m’ha agradat el contacte amb les empreses. Et permet moure’t, relacionar-te amb molta gent i és un sector molt dinàmic”, assegura.
El 28 de febrer del 2020 sortia per la mateixa porta que havia entrat feia 46 anys, jubilat i amb ganes de fer coses, com el camí de Sant Jaume amb uns amics. Però la Covid-19 s’hi va interposar. El 30 de març, el Jordi estava a Urgències del Taulí. “M’ofegava i em van ingressar, però com que no tenia febre em van enviar a casa i per sort em vaig recuperar”, explica. Tampoc va poder gaudir del clàssic homenatge dels companys de feina.
El Banc Sabadell ha marcat la seva vida, però el Jordi té una altra gran passió: el Centre d’Esports Sabadell. “És un tema de família. A casa meva, els dinars o festes d’aniversari anaven sempre condicionats als partits del Sabadell. Fins i tot el meu pare sempre em retreia que havia nascut un diumenge a les 3 de la tarda i es va perdre un partit a la Nova Creu Alta”, relata. La cirereta va ser veure el seu fill Jordi jugar en el primer equip arlequinat la temporada 06/07. “Va significar un orgull, però també pateixes moltíssim”, reconeix. Actualment, el Jordi forma part de la junta consultiva del club.
Ara pot gaudir més de la família i les seves tres netes, la Clàudia, la Nora i l’Elsa. Però el Jordi també ha complert una promesa que va fer al president del Club Natació Sabadell, Claudi Martí: “Em va demanar que m’incorporés a la junta quan em jubilés. I així ha estat”. S’ha integrat com a tercer vicepresident per fer les tasques de tresorer, que ja va exercir sis anys amb la presidència de Carles Ibars en una època clau per les inversions de Can Llong. “Ara també venen temps difícils pels efectes de la Covid-19”, subratlla.
