Publicitat
Història

Llagostera i Sampere: el color

Estem davant un cas -un altre- d'empresa gairebé centenària de la nostra ciutat. Un altre exemple de lluita, de perseverança i adaptació a l'entorn. Una altra mostra, en definitiva, de com una bona gestió familiar pot transformar-se en sinònim d'èxit i, per extensió, de supervivència generació rere generació.

Tot comença l'any 1891 quan Joan Llagostera i Balcells, Pau Sampere i Argelaguet i Josep Voltà i Vivé constitueixen Llagostera, Sampere y Cía al carrer Illa, 36 de la nostra ciutat per dedicar-se a les llanes regenerades. Però aviat, l'empresa haurà de cercar una nova nau per ampliar la producció i instal.lar-se en millors condicions. És així com aquesta es comença a construir al barri d'Hostafrancs l'any 1902 en una primera versió que serà posteriorment modificada i ampliada amb el pas del temps. Al nou emplaçament del carrer Margenat sembla que ja hi són al 1905 segons podem comprovar a l'Anuario Riera d'aquell any. I entre els dos moments, l'empresa pateix també una transformació societària tota vegada que la social modifica la seva denominació i passa a dir-se Llagostera y Sampere per la sortida de Josep Voltà. Ara només en formaran part el fundador Joan Llagostera i en Pere Sampere i Juanico, fill de Pau Sampere.

Recuperant el fil de les transformacions que tingué la fàbrica, recordarem que un dels canvis més notables que es produí a la mateixa fou quan al 1907 l'enginyer Francesc Izard i Bas projecta i construeix la xemeneia, un element de gairebé 34 mestres d'alçada i que, sortosament, encara podem veure avui dia conservada en el seu lloc.

L'empresa participa a l'Exposició Hispano-Francesa celebrada entre maig i desembre de 1908 dins la Sala Sabadell i al costat d'una important representació del tèxtil de la nostra ciutat. El dia 11 de desembre, el setmanari liberal Las Dominicales lloa no solament l'empresa protagonista d'aquest relat sinò el conjunt de la nostra ciutat pel Gran Premi obtingut per ella en el certamen. En l'article titulat El Triomf de Sabadell es fa una repassada a les nostres més de quaranta empreses participants i respecte a la Llagostera i Sampere dóna la dada d'una producció anyal d'un mig milió de "borres" o llanes regenerades.  Sembla que és aquest mateix any quan s'inicia la producció a la fàbrica que la companyia obre a Marsella (Rue Kluber, 81) amb el mateix objectiu productiu que la matriu però sumant la compra i venda de llana. D'altra banda, aquesta sucursal es dedicaria, en gran mesura, a les operacions d'exportació de llanes que arribarien a significar un percentatge notable de les vendes totals de la societat sabadellenca.

Un dels objectes que il·lustra aquest article, justament, porta també aquesta data de 1908. Es tracta d'un mostrari de llana tintada que permetia donar a conèixer els clients les capacitats en aquest procés de la pròpia empresa. Aquest mostrari ja existia almenys des de 1905 però no seria gens estrany que hagués format part del material usat per la societat en aquesta Exposició Hispano-Francesa atesa la seva vistositat i capacitat d'atreure potencials nous encàrrecs.

Al 1914 mor Joan Llagostera, el fundador i l'empresa serà gestionada per Pere Sampere i Juanico qui quatre anys més tard (1918) modificarà la raó social a favor del seu propi nom.  Amb la mort de fundador, s'inicia la Primera Guerra Mundial i és un moment molt propici des del punt de vista de la producció de moltes empreses sabadellenques que satisfaran les necessitats dels països en conflicte pel que a intendència i uniformes es refereix. Les produccions d'aquestes empreses es veuran fortament incrementades i aquest és el cas de la nostra companyia (1).

Pere Sampere acomet una important tasca de creixement de l'empresa que requereix, sobretot, garantir el subministrament de la seva matèria primera, la llana. És per aquest motiu que l'any 1919 la societat pren participacions en la Industrial Lanera Hispano-Americana S.A., un projecte creat al maig de l'any anterior davant el Notari Sr. Antoni Sasot i domiciliada a Barcelona (carrer Merced, 8) i quin objecte era ocupar-se de la producció de llana a l'Argentina i des d'aquest país (on es va obrir una sucursal) exportar-la. Disposava d'un magatzem a Terrassa. El capital inicial fou de 3,5 milions de pessetes que van ser aportats principalment per industrials de Barcelona i Terrassa. Com a primer President del Consell d'Administració va figurar el terrassenc Josep Guix i Ribas.

Publicitat

Una altra actuació dins el perímetre de la fàbrica fou la portada a terme per Bartolomé Darder Pericàs a començaments de 1929 amb l'objectiu de localitzar la millor ubicació possible per a la construcció d'un nou pou d'extracció d'aigua que aprofités algun dels quatre corrents subterranis que travessaven la finca. L'aigua era un recurs absolutament imprescindible per a la producció de l'empresa no solament pel procés de rentat de la llana sinó pel seu tintatge.

Pere Sampere i Junico morirà al febrer de 1930 a l'edat de 60 anys i l'empresa passa a ser gestionada per la seva filla, Avel.lina Sampere, i el seu marit, el doctor Esteve Relat. Relat havia estat alcalde de la ciutat justament durant el període de la dictadura de Primo de Rivera: entre el dia 1 de setembre de 1923 i el 7 de febrer de 1930. Va ser nomenat pel dictador i va acabar una setmana després que aquest fos destituït pel rei (28 de gener de 1930). Aquest espai de temps també coincideix en el seu final amb la mort del sogre i, per tant, permet concentrar-se en la seva feina al capdavant de l'empresa familiar.

Un any més tard, aquest canvi de direcció queda reflectit en una nova raó social: Pedro Sampere Juanico, Sucesor.

Durant el període convuls de la guerra civil, l'empresa continua produint amb més o menys continuïtat fruit de les dificultats per adquirir matèria primera així com el fet que moltes varen ser col.lectivitzades i la seva activitat habitual reconvertida en benefici de la indústria militar. Particularment, no tinc constància documental que Pedro Sampere Juanico passés per cap dels dos processos, o sigui, la reconversió o la col.lectivització. El cas, però, és que l'empresa sobreviurà al conflicte i que anys més tard estarà en situació, fins i tot, de créixer. Almenys és això el que es reflecteix al Butlletí Oficial de l'Estat espanyol de 10 de desembre de 1958  on apareix una petició de l'empresa per ampliar capital en 350.000 ptes. Passaria, per tant, del 1,669.237 ptes als 2 milions de ptes amb la dita ampliació.  L'objectiu de la mateixa era la d'incrementar la filatura de carda amb la instal.lació de dues noves selfactines de 300 fusos cadascuna per fer possible una producció de 30.000 kg. més dels 100.000 kg. que ja tenia.

L'empresa continuaria la seva vida productiva fins el 1979 i sobreviuria a la mort del doctor Relat produïda el 12 de desembre de 1972. Tancaríem, doncs, tal i com comentàvem a l'inici, un període de 88 anys de lluita i feina incansable éssent un dels protagonistes del nostre desenvolupament industrial i econòmic.

NOTA: totes els documents que il·lustren aquest article són originals i formen part de la col.lecció particular de l'autor.

(1) Esteve Déu Baigual: L'impacte de la Primera Guerra Mundial sobre la indústria sabadellenca (1914-1921). Arraona, núm. 37 2017-2018, pàgines 60-75.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top