Al seu comiat, a la Campbell Funeral Church de Nova York, hi havia poca gent, però va rebre moltes flors, entre les quals un gran ram de part de Charles Chaplin. De l’enterrament se’n va fer càrrec la National Vaudeville Artists, organització per beneficència dels artistes. Tot i que quinze anys abans havia disposat de propietats immobiliàries a Long Island o New Jersey, va morir en la més absoluta ruïna. El dissabte 5 de novembre del 1927, una assistenta va trobar el seu cos sense vida en una habitació de l’hotel Mansfield del carrer 55 Est. S’havia suïcidat disparant-se un tret al cap. Tot el que li quedava eren 6 dòlars i el resguard d’haver empenyorat l’anell de brillants, segurament per comprar el revòlver. La fi de Marceline, el millor pallasso del món, va ser tràgica i molt més que trista.
Marceline va triomfar a París, Londres i a Nova York i va ser considerat el millor pallasso del món / CEDIDA
Aquest relat, publicat als diaris de Nova York, hauria pogut quedar tan sols en això, una notícia a les columnes dels diaris. Però gràcies a la curiositat, la feina i les indagacions del periodista sabadellenc Víctor Colomer, sabem que Marceline era d’aquí. Potser de Sabadell?
No hi ha biografia oficial, però fos Marcel·lí Arbés, nascut a Sabadell, o Marcelino Orbes, nascut a Jaca, amb el nom de Marceline va triomfar a l’Olympia de París, a l’Hippodrome de Londres i a l’Hippodrome de Nova York i a inicis del segle XX va ser considerat el millor pallasso del món. L’any 1905 va entrar als Estats Units. A l’illa d’Ellis, a Nova York, hi consta l’entrada de Marcelino I. Orbes, de professió clown i procedent de l’Havana. Pallasso molt conegut, a l’Hippodrome va signar un contracte de 6.000 dòlars setmanals per dues actuacions diàries. Des de llavors i durant 14 anys, va guanyar una fortuna. Tenia com a admiradors actors còmics tant famosos com Buster Keaton o Charles Chaplin, que en certa manera, per crear els seus entranyables personatges van beure de la imaginació de Marceline. Charles Chaplin a les seves memòries parla d’ell, li dona, però, la nacionalitat francesa i explica també que a l’Hippodrome de Londres havien treballat junts.
Sembla que tot va començar quan un infant de 7 anys, aprenent de sastre, va quedar tan impressionat després de veure un circ, que va decidir fugir per viure aquella vida. De nit es va colar dintre d’un carro i es va adormir. L’endemà es va adonar que havia dormit al costat de la gàbia dels lleons, els rugits d’aquelles feres van despertar tota la troupe i van trobar aquell infant, allà tot sol.
Un pallasso acròbata li va aconsellar amb fermesa que tornés a casa, però veient la seva tossuderia, li va fer de protector i li va ensenyar l’ofici. Amb els anys, entre acrobàcies, divertides caigudes, fent riure a la gent i voltant arreu, va aprendre l’ofici. De més gran hi va posar imaginació i va crear el pallasso anomenat August. Amb el maquillatge, amb la roba i amb els efectes còmics que va aconseguir, va arribar a ser el més famós. A finals de segle XIX va ser contractat per l’Olympia de París, on va afrancesar el seu nom i es va convertir en Marceline. Després, el 1900 actuava a l’Hippodrome de Londres i el 1905 va marxar als Estats Units, on es va fer ric.
La temuda decadència dels que han arribat al punt més alt; desastroses i ruïnoses gestions econòmiques; problemes conjugals i altres d’afegits van determinar la seva tràgica mort, als 54 anys.
Recerca
L’any 2002, Víctor Colomer, periodista sabadellenc que durant 35 anys va treballar al Diari de Sabadell, 33 dels quals duent la secció Cara a Cara, cercant certa informació al Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana de l’any 1931, tot just obrir-lo, a la lletra A, va llegir:
“ARBÉS Marcelí. Famós clown català, nat a Sabadell, que assolí gran popularitat als Estats Units, on es suïcidà l’any 1927. En els seus treballs de circ duia un bastonet en el qual es va inspirar el famós actor còmic Charles Chaplin”.
Durant dos anys, en Víctor va moure tots els fils i va prémer totes les tecles que va poder. Va investigar de debò, però ni al registre civil, ni enlloc va trobar cap referència a Marcel·lí Arbés. Va escriure a diaris de Nova York, va rebre tota la informació que tenien allà, fins i tot un vídeo de 5 segons on apareix Marceline. Però, on i quan havia nascut no ho trobava enlloc.
En un article d’un diari rebut posava que Marceline havia nascut a Saragossa. Bé, ja s’obria una altra possibilitat. Però tampoc, al registre civil tampoc hi apareixia. També va escriure a un diari de la capital aragonesa, El Heraldo de Aragón, que en principi no li feien cas. Però vet aquí que un redactor, Mariano García Cantarero, va trobar que a Jaca, l’any 1873, hi havia nascut un Marcelino Orbes. De manera que coincidien el nom i l’any de naixement.
El dia 1 de maig del 2004, El Heraldo de Aragón publicava el primer article de tota una colla: El mejor payaso del mundo era aragonés. Una autèntica troballa, un notición, una bomba editorial. A partir d’aquí la passió es va desfermar a l’Aragó: llibres, teatre, pel·lícules, noms de places, exposicions, etc., tot en honor seu.
Vol dir que els aragonesos van saber, l’any 2004, que el millor pallasso del món havia nascut a Jaca. Però ho van saber 131 anys després del seu naixement, 77 després de la seva mort i gràcies a la feinada que havia iniciat el senyor Víctor Colomer per al Diari de Sabadell dos anys abans.
