Carlos Puig és l’evidència que la renovació generacional a les entitats és possible. Amb només 27 anys, el 2017 va posar-se al capdavant de la Coordinadora de Músics de Sabadell, que acull i cohesiona des del 1995 els músics que viuen, treballen o tenen una relació estreta amb la ciutat. La seva il·lusió, la música, va portar aquest doctorand d’enginyeria informàtica a deixar de banda el càlcul i la programació per gaudir de la passió i l’art en el seu temps lliure. “Fa anys que tinc el meu grup, Belmont’s Revenge, amb el qual fem versions de videojocs en format rock-heavy”, explica, i diu que quan van assabentar-se de l’existència de la Coordinadora s’hi van voler apuntar.
Uns anys després, però, la junta d’aquell moment va decidir plegar. “Hi va haver la dicotomia: o tanquem paradeta i ja està o continua algú altre, i vaig pensar que m’agradaria provar-ho”, recorda. Ara, amb 30 anys i els tres últims liderant l’entitat, es troba molt a gust gestionant els grups de la ciutat. “El primer any que vaig entrar n’érem 6 o 7, i en tres anys hem pujat a 27, uns 120 músics”, indica, tot i que reconeix que és una feina dura. “És molt desgast personal perquè ho fas només per il·lusió, i no cobres res”, explica, dient que és un sentiment habitual entre les associacions de la ciutat.
Tot i això, per a Puig l’esforç paga la pena: “Hi ha moments en què estàs ofuscadíssim, i penses: ‘No ho tornaré a fer mai més’, però acaba l’espectacle o els veus tocar des de darrere de l’escenari, i veus la gent que s’ho està passant tan bé, els músics estan podent mostrar el seu art…; acaba tot, has recollit, estàs rebentat, però penses que si demà hi hagués un altre concert, ho tornaries a fer”.
Una sala de música municipal
La passió per la música li ve de família, ja que el seu germà s’hi ha dedicat molt temps, i sap per la seva experiència que “és un món molt complicat el de l’artisteo”. Per això, prefereix ajudar la “molt bona música” que veu a Sabadell com un passatemps, donant un cop de mà. Alhora, però, té clar que la ciutat necessita més espais per als músics moderns, ja que “no tenim una sala a la ciutat on fer concerts”. “Sempre dic que un dels meus somnis és que hi hagi una sala de música municipal”, exposa, i deixa clar que cal que Sabadell inverteixi en el seu talent.
