Nascut el 1953 al petit poble de Villores (Castelló), però criat a la Creu de Barberà de Sabadell des de ben menut, Josep Querol s’ha consolidat com un expert en destil·lats i licors de renom, en les últimes dècades. Format com a sommelier, ara està estudiant enologia, a distància, a una universitat madrilenya i quan obtingui el títol vol fer un curs de cap de sala i un màster de vermut a Torí (Itàlia).
Aquesta passió pels destil·lats i els licors ha provocat que en les darreres dècades, Querol atresori més de 10.000 ampolles. Moltes d’elles són valuosíssimes per la seva exclusivitat i d’altres són força estranyes i, fins i tot tòxiques pels seus ingredients (amb una serp, un cranc o un plàtan a dins, amb taurina, marihuana, etc.). L’exposició, ben ordenada per categories (whisky, ginebra, vodka, Grand Marnier –la seva debilitat–, tequila, sake…) la té repartida entre el garatge de casa seva i un altre local. I entre les seves joies líquides, compta amb 800 ampolles de vermut, una altra de les seves fascinacions.
D’on li ve aquesta passió pels licors i destil·lats? Descobrir com elaboraven el licor d’herbes medicinals els monjos carmelitans de Benicàssim (Castelló), va ser tota una revelació quan era jovenet. Veure que feien tants licors diferents em va despertar la curiositat i vaig començar a fer-me preguntes sobre la seva elaboració i a investigar.
I quan va començar a aficionar-se i a col·leccionar-ne? Fa uns 15 anys, però perquè a la meva dona i a mi ens encanta voltar pels cellers i conèixer novetats, preguntar molt… Sempre he estat molt curiós. Però jo no col·lecciono ampolles, sinó amics. És una afició viva, no tinc un museu, sinó un espai per gaudir de la conversa i de la beguda, amb calma. A tots els amics que venen, fins i tot les personalitats de la política que venen, els obligo a deixar el mòbil fora. I va molt bé.
Però no vol fer de la seva afició una professió. No, de cap manera. Jo soc empresari i em guanyo la vida pel meu compte. Els destil·lats i licors em fan feliç, però no vull professionalitzar-me ni casar-me amb cap marca ni cap celler. Jo soc lliure i quan faig crítiques d’una beguda, un tast o una masterclass, ho faig sense condicionants.
Què té d’especial el vermut, quin és el seu atractiu? Ah!, la paraula màgica: la cooperació! El vermut millora el contacte i fa comunitat. Ajuda a mirar-nos als ulls, a parlar amb el que tens davant, a deixar el mòbil i gaudir una estona de la vida. En una societat tan estressada i que sempre està pendent del mòbil, el vermut permet la convivència i retrobar-te amb la gent.
Ha detectat aquesta revifada del vermut entre consumidors cada vegada més jove? Sí, és cert. Fa unes setmanes vaig fer una prova amb la meva dona. Baixàvem la Rambla i ella apuntava qui prenia cervesa i jo qui prenia vermut. Un 80% prenia vermut i un públic realment jove. Perquè és econòmic, elegant, entra bé.
Com s’ha de prendre el vermut? Fred, amb o sense gel. El tall de taronja o llimona pot destrossar el vermut perquè dependrà de la barreja botànica. Per tant, falta molta cultura encara a l’hora de servir el vermut.
Amb o sense sifó? Depèn, si t’agrada un glop llarg i suau, amb sifó. Si vols degustar els botànics, sense.
Quines tendències hi ha? La italiana és més amarg, el francès sec i l’espanyol , més dolç. Som pioners en el boom del vermut. A Itàlia encara no ha arribat.
La tradició catalana ens arriba de Reus? Està demostrat que el primer vermut el va elaborar Augustus Perucchi el 1876 a Barcelona. Però és cert que després de la crisi de la fil·loxera de França, Reus va esdevenir capital del vermut i s’ha fet molt bona feina divulgativa i comercial.
Com és el seu vermut preferit? L’amarg, a l’estil italià i sense gel. No puc amb el dolç.
Encara falta molta cultura a l’hora de servir el vermut. Un tall de taronja o llimona el pot destrossar
