Ciutat

Sense Sabadell no hi hauria supermodels

El documental ‘Casablancas’ (Netflix) gira al voltant del fundador de l’agència de models Elite, net d’un inventor sabadellenc

Un fil invisible uneix l’espaterrant Claudia Schiffer desfilant a sobre d’una passarel·la i el passat de Sabadell. Un nexe imperceptible i desconegut. És el cognom Casablancas, encarnat pel fundador de l’agència de models més gran del món i el seu avi, un empresari i inventor sabadellenc. Dos culs inquiets que van revolucionar els seus respectius mons, tan allunyats l’un de l’altre.

El documental Casablancas, The Man Who Loved Women, ara disponible a Netflix, repassa la vida del fundador i president de l’agència de models Elite, John Casablancas. L’home que deia tenir la millor feina del món. Un seductor que d’adolescent descobreix “un desig sexual deliciós” pel qual es deixarà dominar tota la vida. Un hedonista que vincula la feina i el plaer i que revoluciona mundialment la moda, creant celebritats anomenades ‘supermodels’. A més de Schiffer, va descobrir Cindy Crawford, Naomi Campbell o Linda Evangelista.

Ho va fer “enfrontant-se a la dura competència, amb ambició i ull per a les dones precioses”, diu en el documental, que majoritàriament és conduït per la mateixa veu de Casablancas. Va fer l’enregistrament poc abans que li diagnostiquessin el càncer que se l’enduria en qüestió de mig any, el 2013.

Hubert Woroniecki, íntim amic de Casablancas, és qui dirigeix l’obra. És per això que obvia les vergonyes que van marcar la vida de l’agent i l’empresa, de la qual la BBC en va destapar escàndols relacionats amb menors, drogues i favors sexuals. 

I a banda d’esquivar la polèmica, la veu de Casablancas es fixa, sobretot, en la seva bragueta. Des del dia que perd la virginitat, i s’adona que està destinat “a enamorar-se apassionadament i molt contínuament”, fins als seus matrimonis –en un dels quals neix Julian, cantant de The Strokes–. Ho explica amb el to cofoi d’aquell que està encantat d’haver-se conegut, amb la cantarella d’amic fanfarró que embafa amb batalletes de llençols. Envoltat de dones atractives i entre la crème de la crème mundial.

Però abans d’endinsar-nos a Nova York o París, el documental passa d’una resquitllada per Sabadell. És quan l’agent de models parla del seu avi, el sabadellenc Ferran Casablancas i Planell, que actualment dona nom a un carrer i a un institut de la ciutat. El defineix com un industrial, “conegut i respectat”, que va inventar una màquina de filatura de cotó. I aleshores apareix el monument aixecat en honor seu a la plaça del Parc Taulí.

Ara bé, es queda curt en la biografia. Tal com ha ressenyat l’historiador Jaume Barberà, el dispositiu que va patentar Ferran Casablancas va revolucionar la indústria, adoptat per fàbriques d’arreu del món. L’avi Casablancas, a més, va ser president del Banc Sabadell, va impulsar la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i va promoure l’arribada d’aigua a la ciutat. Va ser reconegut com a fill predilecte de la ciutat i va fomentar la creació del Museu de Sabadell.

John Casablancas, a més de dir que té “mentalitat francesa i nacionalitat nord-americana”, en referència al seu avi, presumeix de tenir “l’ànima catalana”. Per tant, sabadellenca.

Que l’esperit dels sabadellencs havia revolucionat la indústria tèxtil internacionalment ho sabíem. Però, després del documental, potser seria de justícia que arribés el reconeixement per haver col·locat Claudia Schiffer a desfilar a damunt d’una passarel·la.

Comentaris
To Top