Que l’autoconsum serà una solució d’importància capital en la generació d’energia en els pròxims anys i dècades està clar per la majoria dels experts en energia del territori. Així ho han posat de relleu els diferents ponents de la taula rodona sobre el preu de l’energia i la seva gestió, organitzada per la Delegació del Vallès del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) aquest dimecres 3 de març. La xerrada amb el títol “La Factura Elèctrica” ha estat presentada per Germán Palacín, President de la Delegació del Vallès COEIC, i ha estat moderada pel periodista i Cap de la secció de Ciutat del Diari de Sabadell, Albert Acín.
Palacín remarcava que “les mesures en el camp de l’energia han de ser compatibles amb la competitivitat, la seguretat del subministrament i la sostenibilitat”, i que precisament per això era imprescindible el paper cada cop més rellevant dels enginyers industrials en la presa de decisions. I és que, factors com el tipus d’energia emprada, els funcionaments de cada mercat o l’aplicació de nous sistemes de recaptació d’electricitat, com l’autoconsum, són eixos bàsics en la transformació d’un panorama energètic cada cop més complex.
Una transició energètica complexa
Així ho explicava el president de la comissió d’energia d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Mª Montagut, que deia que “s’ha acabat el cicle del carbó, ara el del petroli, i anem cap a un cicle de complexitat”, a on la recerca i la seva inversió han de tenir un paper cabdal. La seva ponència ha posat sobre la taula la manera de llegir una factura energètica, i quina part de la mateixa correspon a uns peatges i càrrecs emprats per sufragar no només el transport i distribució de l’energia, sinó moltes altres qüestions. De fet, explicava Montagut, “l’energia en si, a un usuari domèstic, representa el 20% de la factura, i els impostos el 21%, per tant tenim un 55% del que paguem que són peatges i càrrecs”. D’aquests últims, els peatges són per sufragar els costos logístics de transportar l’energia, i que al 2020 van suposar “6.800 milions d’euros en costos”, mentre que els càrrecs impliquen tota una quantitat de despeses relacionades amb canvis en el sistema energètic i ajustos en el servei, regulats per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), i que es preveu que enguany arribin a 9.600 milions d’euros el 2021.
Aquests càrrecs, però, han de patir una sèrie de canvis a partir de l’1 de juny, segons la CNMC, que afavoriran especialment el preu de l’energia als trams de baixa tensió, els que arriben a les cases. Entre els canvis, es farà una diferenciació clara entre hores vall, hores pla i hores punta pel que fa al pagament dels càrrecs, i s’afavorirà la càrrega pública i domèstica del vehicle elèctric. “Haurem de mirar com consumim perquè els canvis entre períodes seran diferents; s’estimularà desplaçar els consums, i les diferències entre peatges seran significatives”, ha explicat Montagut.
Un moment, durant la taula rodona telemàtica | Redacció
Per afavorir el pas cap a la transició energètica, Montagut ha parlat també sobre en què ha de consistir l’avantprojecte de llei del Fons Nacional de Sostenibilitat del Sistema Elèctric, que ja es prepara al Congrés dels Diputats. La regulació voldrà afavorir el pas cap a les energies renovables alhora que s’abarateix el cost de l’energia pels usuaris, i segons deia l’enginyer, “el consumidor passaria de pagar 874 euros l’any de mitjana a 714 euros l’any, i al sector industrial també hi hauria una petita reducció”, tot i que deia que la qüestió és objecte de profund debat. En aquest sentit, ha defensat que “els països amb més generació d’energies renovables també són els que tenen l’energia més cara”. En qualsevol cas, Montagut va dir que s’ha d’intentar que l’energia elèctrica no pagui el pas cap a les energies renovables.
La pujada en el cost de l’energia, qüestió de demanda
Oriol Xalabarder, Conseller Delegat d’Electra Caldense Holding, ha intentat respondre una altra de les preguntes clau en la qüestió energètica: com es calcula el preu de la llum? Es tracta d’una qüestió que va aixecar molta alarma a principis d’any, quan el pas del temporal Filomena va coincidir amb grans pujades en les factures d’energia. Després d’exposar el panorama actual sobre els mercats energètics principals, Xalabarder ha revelat que es va tractar principalment d’una qüestió de demanda energètica per l’episodi de fred: “va haver-hi un problema sobretot amb el subministrament de gas i va implicar que pugés molt, també gràcies al fet que tenim un mercat molt marginal”, ha dit.
Els canvis en el món de l’energia han sigut significatius també en l’evolució dels preus, defensava Xalabarder, i ha explicat que “l’afectació del preu ja no va tant pel mercat del petroli, sinó pel mercat del gas, de les renovables i dels límits de CO2“. “La transició energètica tindrà l’efecte de que els mercats seran molt més volàtils i una producció més rígida de l’energia, per la generació a través d’energies renovables com la solar” ha remarcat. Davant aquest panorama, el conseller delegat ha defensat que la presa de decisions haurà de ser cada cop més meditada, i ha posat en valor el paper dels enginyers industrials a l’hora d’optar per unes o altres opcions de gestió de l’energia.
Una oficina de transició energètica per empreses
Per últim, el Secretari General de la CECOT, Oriol Alba, ha presentat els serveis de l’Oficina per la Transició Energètica de l’organisme establert a Terrassa, que busca ajudar en el canvi en la gestió de l’energia a les empreses. La nova oficina “vol optimitzar el consum elèctric i de gas de les empreses”, ha dit Alba, a través de diferents estratègies com l’optimització de factures, i els projectes d’autoconsum fotovoltaic. En aquest sentit, a través de la monitorització de les dades de forma constant poden veure l’evolució de preus de l’energia i així fer una “revisió de preus d’energia, de potència o la potència contractada per optimitzar el consum per les empreses”.
“De mitja, per les empreses que s’adrecen a nosaltres, aconseguim una reducció de la factura de la llum i el gas d’entre un 20 i un 30%” explicava el càrrec de la CECOT, incidint especialment en l’aposta per l’autoconsum. I és que les condicions tant materials com administratives i de gestió sobre la generació d’energia han millorat molt en els últims anys, segons deia Alba. L’estalvi en la factura elèctrica, la ràpida amortització de les despeses o la llarga vida útil dels sistemes fotovoltaics d’autoconsum són algunes de les raons que ha posat sobre la taula com a molt interessants per les companyies. Alhora els avantatges del reial decret llei 244/2019 i les bonificacions fiscals per municipi han fet que sigui un servei cada cop més demandat, i ha dit que “l’any passat vam fer 150 serveis amb 150 instal·lacions”.
Una aposta, la de la generació d’electricitat per part d’empreses i particulars, que podria implicar en un futur fins al 20% del total de la xarxa, ha apuntat Josep Mª Montagut com a colofó.
