Història

Sílvia Casablancas, la sabadellenca que va refusar un dels homes més rics del món

Per celebrar els cinquanta anys d’imamat d’Aga Khan III, els ismaïlites, per demostrar-li el seu afecte, van regalar al seu líder espiritual el seu pes en or, era l’any 1937. L’any 1946 es va repetir la cerimònia, però amb diamants, i el 1954, amb platí. Així van celebrar els aniversaris d’or (50 anys), diamant (60 anys) i platí (65 anys) del seu imam. Tots els beneficis, però, van ser utilitzats a favor de les comunitats xiïtes ismaïlites nizarites repartides per tot el món, en forma d’hospitals, escoles, instal·lacions d’aigua i altres millores socials.

El títol d’Aga Khan va ser atorgat per primera vegada pel Xa de Pèrsia a Hassan Ali l’any 1834, que després d’una revolta va haver de fugir a Bombai. Quan va morir l’any 1881, el va succeir el seu fill, Muhammad Shah Aga Khan III, que va participar en la política internacional donant suport als interessos de la Gran Bretanya, país que va reconèixer el seu títol l’any 1938.

A la mort d’Aga Khan III, el seu net Karim, de 21 anys, va heretar el títol de Karim Aga Khan IV, era l’any 1957 i es convertia en líder espiritual de 15 milions de musulmans ismaïlites i un dels homes més rics del món.

Karim era company de pupitre de Ferran Casablancas i Ubach a l’elitista internat de Le Rosey, a Suïssa, i solien coincidir a la casa que els Casablancas tenien a Ginebra. Karim, fill de pares separats, anava allà a menjar o a jugar atret per l’escalf d’una llar de gent animada i tan esportista com ell. Compartia amb ells la passió per l’esquí, la natació i el tennis, i una vida cosmopolita.

El pare de Karim, Ali Khan, que era joquei i tenia quadres de cavalls, havia estat casat amb l’actriu nord-americana Rita Hayworth i no va heretar el títol. Va exercir, però, d’ambaixador a les Nacions Unides per Pakistan.

El contacte amb els Casablancas Ubach, va fer que Karim Aga Khan IV s’enamorés bojament de la Sílvia, la filla mitjana, de 18 anys, que estudiava al col·legi Montefino de Gstaad. Van viure un prometatge mediàtic que va durar més de dos anys i va omplir pàgines i pàgines del paper anomenat couché. La foto de la parella apareixia sovint a les portades de les principals revistes mundials. Era perseguida pels paparazzis allà on fos: Londres, Kitzbühel, Cannes, la Costa Brava…

Per als seus fidels, Karim era un “déu vivent”, però sembla que per a la Sílvia era, tan sols, un home enamorat i no va acceptar la seva petició de boda. Karim volia convertir la Sílvia en la seva esposa i, per tant, donar-li el títol de Begum.

Sílvia Casablancas, en una fotografia d'arxiu

Sílvia Casablancas, en una fotografia d’arxiu / CEDIDA

Ella no acceptava tant control, ni tanta gelosia, volia ser independent. Va fer mans i mànigues per desenganyar-lo. L’any 1959 hi va haver la ruptura.

Anys després, en una entrevista va manifestar: “Karim estava obsessionat per la premsa i els fotògrafs. Em feia la vida gairebé impossible, m’imposava un aïllament gairebé total. Temia el judici dels seus fidels ismaïlites. Era d’una gelosia il·limitada”, i també va dir: “Vaig ser jo qui li vaig dir adeu. Ell em va respondre que ho pensés bé, però no va tornar a deixar-se veure. Va comprendre que no podia ser la seva esposa”.

Sílvia Casablancas i Ubach era filla de Ferran Casablancas i Bertran i d’Antònia Ubach, i neta de Ferran Casablancas i Planell, el sabadellenc que l’any 1913 va patentar un sistema d’estiratge de les fibres de cotó que va revolucionar la indústria cotonera. Casat amb Josepa Bertran i Oliu van tenir quatre fills: el Ferran, el Joan, l’Antònia i la Maria.

La patent del sistema Casablancas d’estiratge de fibres va ser d’àmbit mundial, qüestió que va obligar els membres de la família a fer estades a diversos països per tal d’administrar i dirigir les diferents empreses. Mentre el Joan s’instal·lava a Nova York, el Ferran i la seva esposa Antònia Ubach van estar a diferents ciutats, amb la particularitat que els tres fills, que van néixer en països diferents, no tenien la mateixa nacionalitat.

Sílvia Casablancas va néixer el 24 de maig del 1940 a Buenos Aires, es va criar a Suïssa i era la mitjana entre els dos germans, el Ferran i el John. Aquest darrer, nascut el 1942 a Nova York, va fundar el 1977 l’agència de models Elite, que va tenir les millors models, aquelles que només amb el nom ja eren conegudes, com: Cindy, Linda, Naomi, Claudia. Julian. El fill del John és el líder i cantant de grups tan famosos com The Strokes o The Voidz i allarga la vigència del cognom Casablancas.

Després de la ruptura amb Karim, Sílvia Casablancas va viure el 1960 un flirt amb el tenista Jean Noël Grinda. L’any 1963 es va casar amb el milionari italià Cesare Spadacini, però el matrimoni no va funcionar, a més ell va morir d’accident amb el seu Lamborghini el 1967.

Silvia Casablancas va triar una vida independent, va fer de model i altres activitats. Si hagués acceptat casar-se amb Karim Aga Khan IV, hauria estat la Begum per 15 milions d’ismaïlites. Va morir l’any 2007.

Abans havia estat víctima de la rígida moral catòlica de l’època que li va tocar viure i que no li va perdonar el seu esperit independent.

Sense Sabadell no hi hauria supermodels

Comentaris
To Top