[Per Maties Serracant, exalcalde de Sabadell]
El Diari de Sabadell del passat dissabte 1 de maig recollia una notícia sobre la gestió dels fons europeus EDUSI a la ciutat. Dins el text se citaven declaracions de l’alcaldessa en què s’assegurava que pel que fa a la pacificació del Centre urbà, Farrés explicava que al marge del carrer de Sant Pere, “ni tan sols vam trobar un dibuix o un plànol”. Em pregunto si és que l’alcaldessa no seguia l’actualitat sabadellenca els 4 anys que no va estar a govern, si és que els tècnics no l’han informada prou bé o si menteix deliberadament. No només bona part dels “dibuixos” i plànols van estar exposats al bell mig del Passeig i posteriorment aprovats pel ple municipal de maig del 2018, sinó que disposava de plànols ja molt avançats de la reurbanització del carrer de les Tres Creus. Però vaja, el debat de fons no és aquest.
Potser una part del motiu d’aquests terminis tan reduïts per la justificació dels fons europeus és que el govern va decidir no fer allò aprovat i ho va canviar unilateralment, perquè no els convencia; els feia por fer canvis massa atrevits en la mobilitat al centre, com els va passar també amb els canvis previstos al sector Creueta. No cal amagar-se’n, cal explicar-ho. En altres àmbits, el govern ha fet canvis i els ha explicat, afortunadament, com en el cas de l’abandonament del seu projecte d’eliminació del mercat de Campoamor i l’aposta per dur a terme la transformació de l’espai públic al voltant; una proposta força raonable que encaixava millor amb els terminis europeus.
Que si ens posem a parlar de terminis podem enumerar-ne més. Parlem del concurs d’idees que ha calgut repetir per a la urbanització de Passeig del soterrament de FGC entre Can Feu i Els Planetes, i que fa un any i mig que està aturat. De la paralització de les obres de l’edifici Riu-sec de suport a l’associacionisme. De la repetició de la licitació de la construcció dels nous habitatges de Vimusa a la carretera de Barcelona. De la repetició de la licitació de les obres del Parc de les Aigües a Can Llong. De la manca de calendari per l’inici de les obres del carril bici cap a Sant Quirze i de les obres del carril bici cap a Terrassa. Temps i recursos perduts pel camí. Els grans projectes traspassen mandats i massa sovint s’eternitzen. Si parlem de les obres del parc del Nord cal que citem el primer concurs d’idees que va quedar desert en la convocatòria de l’any 2017 i les obres ja realitzades mentrestant. I del projecte de l’edifici Sallarès i Deu, caldria esmentar l’adquisició i el concurs d’idees iniciat ja fa 2 anys. I la llista seria força més llarga. Massa. I d’exemples n’hi ha en tots els sentits.
Però aquest no és un mal de la nostra administració municipal, ni de Vimusa, ni del consorci del Parc Taulí (recordem que les obres d’ampliació de les urgències van estar paralitzades més d’un any). La Diputació de Barcelona tampoc no ha licitat les obres de l’allargament del carril bici fins a Matadepera, presentat públicament el setembre del 2018. La Generalitat, alhora, va amb anys de retard amb el CAP de Can Llong que l’exiliat conseller Comín preveia inaugurar el 2019. Tot plegat difícil d’explicar però imprescindible solucionar.
No ens fem trampes ni ens traiem les responsabilitats de sobre; cadascú les seves. Que haver entrat al Govern municipal amb 21 anys i portar-ne ja 14 amb responsabilitats no atorga tampoc capacitats de gestió miraculoses a l’alcaldessa. Si apartem els retrets, sense perdre la memòria, podrem parlar de les dificultats que imposa el marc normatiu, en bona part competència del legislador estatal: el procediment de licitació, els concursos públics o la limitació de la despesa pública municipal, per citar-ne algunes. Parlant també de les responsabilitats de les empreses privades, que també en tenen, i sense oblidar les dificultats pròpies d’una administració municipal que més enllà d’una bona administració electrònica requereix també un revulsiu general que de moment aparenta més aviat un procés regressiu.
