Regular els preus del lloguer és l’única opció per protegir el mercat de l’habitatge? És necessari martiritzar els propietaris amb normatives, taxes i controls? El preu del metre quadrat s’ha mantingut estable el darrer any a la nostra ciutat, segons el portal immobiliari Idealista: -1,7% en el lloguer, +4,6% en la compra. Més enllà de Barcelona i la seva àrea d’influència –amb una situació que s’hauria d’estudiar al marge de la resta del país–, no existeix una bombolla immobiliària ni abusos en els preus de l’habitatge.
Les dades a Sabadell mostren uns ritmes naturals i una dinàmica positiva tant de la nova construcció i les reformes (compravenda), com de l’oferta de lloguer, que també té sortida. En aquest context, posar topalls al lloguer amb un criteri demogràfic –el nombre d’habitants d’una ciutat– és més que una política per a l’accés a l’habitatge.
És una ingerència del poder públic sobre els agents privats. Per això, és important que les administracions competents impulsin promocions d’habitatge públic, com ha començat a fer l’Ajuntament. Un bon model d’habitatge públic necessita l’esforç de les institucions i de les empreses. Col·laboració publicoprivada, no l’enfrontament publicoprivat.
