L'exintendent Duran, condemnat pel cas Mercuri, demana l'indult

L'exintendent de la Policia Municipal de Sabadell, Josep Miquel Duran, condemnat l'any 2018 a 15 mesos de presó i a 7 anys i mig d'inhabilitació per un delicte de tràfic d'influències dins del cas Mercuri, ha sol·licitat l'indult al jutge. L'ex cap de la policia, que pel delicte de prevaricació administrativa suma 3 anys i sis mesos més d'inhabilitació, va demanar la setmana passada la suspensió de la pena per poder tornar a exercir com a funcionari, segons han informat fonts municipals. La sentència del cas considera provat que l'any 2012 va actuar d'intermediari per enretirar dues multes a familiars de l'aleshores alcalde de Sabadell, Manuel Bustos. https://www.diaridesabadell.com/2018/06/28/trucades-manuel-bustos-multa-dona/   L'Ajuntament, com a acusació particular del cas Mercuri, va rebre la petició de suspensió d'inhabilitació dijous de la setmana passada i aquest dilluns ha convocat una Junta de Portaveus per donar-ne informació als grups municipals, tal com recull que s'ha de fer una moció aprovada pel Ple municipal el desembre de 2014. Des de l'oposició, però, es critica que la convocatòria s'hagi fet sense aportar documentació i sense avisar amb antel·lació. Més tard, en roda de premsa, el tinent d'alcaldessa, Pol Gibert, ha avançat que el PSC no es posicionarà sobre la sol·licitud de suspensió de la inhabilitació de l'exintendent de policia, al·legant que no és una decisió sobre la qual correspongui opinar als grups municipals, tot i que l'Ajuntament exerceix d'acusació particular. [caption id="attachment_184269" align="aligncenter" width="700"] L'exintendent Josep Miquel Duran i Bustos, a judici / ACN[/caption] El consistori ja es va trobar aquest abril amb el requeriment judicial d'haver de posicionar-se sobre el compliment de pena de Manuel Bustos, sentenciat a tres anys de presó per tràfic d'influències –un any i mig per cada multa retirada a través de l'aleshores intendent Duran–. Així doncs, es va convocar una Junta de Portaveus perquè els grups municipals debatessin sobre si demanaven, o no, que l'exalcalde entri a presó, per després traslladar un posicionament a l'advocat de l'acusació particular. No hi va haver consens i l'Ajuntament no va emetre un posicionament clar: PSC, Ciutadans i Podem no van demanar el compliment íntegre de la condemna; ERC, Crida i Junts, sí. Per forçar que el consistori, com a acusació particular, es "pronunciï clarament" davant dels requeriments judicials en els casos de corrupció, ERC i Crida van presentar una moció conjunta en el ple del mes de maig demanant que s'elabori un protocol i que l'Ajuntament aporti informació i que la comparteixi amb la resta de grups municipals, per després sotmetre a votació. La intenció era que els grups municipals votin el posicionament del consistori, per demanar el compliment íntegre, o no, de les sentències per corrupció. Un informe tècnic, que va demanar l'equip de Govern, ha determinat que la Junta de Portaveus no és un espai adequat per prendre decisions sobre l'exercici d'accions judicials, sinó que és l'Alcaldia o el ple qui té la competència.