Publicitat
Oci i cultura

Llista d’espera per entrar als rocòdroms

Calculen que el 30% dels actuals escaladors s’han apuntat en el darrer any de Covid / VICTÒRIA ROVIRA

L’escalada neix a la natura, però ha aconseguit adaptar-se a la ciutat, on sorgeixen els rocòdroms (també coneguda com a escalada indoor). A Sabadell únicament hi ha una instal·lació esportiva comercial: La Panxa del Bou (ubicada al carrer de Quintana, 80). I aquest rocòdrom s’ha trobat desbordat a causa de la creixent demanda. De fet, avui dia, cal sol·licitar entrada a la instal·lació gairebé amb una setmana d’antelació.

També a la Unió Excursionista de Sabadell (UES), situada al carrer de la Salut, hi ha un espai per poder grimpar. Disposen d’una petita paret, de poca alçada (i equipada amb preses), comparable a un rocòdrom. Tot i això, aquest no està obert al públic general, únicament als federats de l’entitat.

Socialització

Als seus inicis, l’objectiu principal dels rocòdroms era oferir un centre d’entrenament als escaladors de muntanya. Però actualment han evolucionat cap a un espai de socialització i entreteniment molt popular. Per això són poques les persones que desconeixen els conceptes com rocòdrom i peus de gatArnau Martínez, escalador i treballador de botiga d’esports Camarasa, en reforça la idea: “Hi ha molta més gent que va al rocòdrom, el fet es deu a la facilitat d’accés. Només cal comprar o llogar uns peus de gat”. La logística és molt senzilla, tothom té a l’abast l’escalada.

Escaladora a La Panxa del Bou / VICTÒRIA ROVIRA

En aquest sentit, la facilitat de l’accés, l’adaptació de l’escalada a l’urbanisme i la socialització de l’espai ha portat els darrers tres anys un auge exponencial dels practicants de l’esport. El director de La Panxa del Bou, Manel Balet, ho metaforitza de la següent manera: “Les circumstàncies que porten la gent a l’escalada són variades, són com petits afluents que conflueixen i desemboquen al rocòdrom. Per això hi ha un boom tan fort”.

Les restriccions no ho aturen

Tot i semblar un fet paradoxal, en l’escenari tan anòmal postconfinament, la societat ha decidit obrir la porta als rocòdroms i fer un pas endavant cap a l’escalada. Alguns d’ells hi han hagut d’anar per obligació, ja que les restriccions de mobilitat no els han permès anar a escalar a roca, el seu espai de pràctica habitual. Altres han utilitzat el rocòdrom com una via d’escapament. Tot i les constants restriccions imposades al sector esportiu, no han suposat un entrebanc perquè es produïssin llargues cues davant les sales d’escalada.

Segons els propietaris dels principals rocòdroms del Vallès, un 30% dels usuaris són novells i han començat a accedir a l’espai després del confinament. En conseqüència, existeixen teories de fisioterapeutes que sostenen que el tancament domiciliari ha fet créixer la consciència per fer esport. En aquesta línia, el fisioterapeuta Carles Cabestany, de la consulta sabadellenca Nova Medicum, apunta que el creixement és el resultat de les restriccions de certes activitats: “Aquest fet explicaria l’augment de practicants d’escalada”.

Escaladors a la Sala Batec de Sant Quirze / VICTÒRIA ROVIRA

A més, la UES té per objectiu el foment de la pràctica de l’excursionisme i de tots els esports de muntanya, com també la defensa de la cultura i el rodal. És la segona associació excursionista en nombre de socis dins del territori català. És per aquest motiu que la seva gerent, Elisabeth Campi, afirma que tots els socis que practiquen l’escalada la fan a roca. Segons ella, el rocòdrom el consideren un espai d’entrenament, “nosaltres som de muntanya”, apunta.

Tot i això, és conscient que “són l’excepció que confirma la norma”. D’altra banda –i per entendre el que explica Campi–, cal contraposar-ho amb el rocòdrom comercial La Panxa del Bou. Aquesta és una de les primeres instal·lacions que es va obrir a l’Estat espanyol per poder practicar l’escalada; fa 15 anys que va néixer i en fa 6 que la van ampliar a causa de la popularitat que començava a agafar l’esport. Una de les treballadores més veteranes, Mariona Raspall, exposa que des de la seva obertura no havien notat un augment de socis tan gran com en el darrer any i que el 80% “no tocarà mai la roca”.

Així ho plasma l’escaladora novella Laia Ventura: “Volia fer alguna activitat física, fa un any que vaig al rocòdrom, ja que és més accessible que anar a la muntanya i pràcticament no necessito material”. En aquesta línia, Ventura afirma que és un bon lloc per socialitzar i mantenir un espai d’oci. D’altra banda, Oriol Pardo, escalador habitual de La Panxa, assegura que darrerament ha notat un canvi de tendència als rocòdroms: “Ara ve un públic més urbanita, ja que els rocòdroms s’han adaptat a la ciutat. És evident l’entrada de nous escaladors en l’últim any, es nota en els espais. Cada vegada tendeix més a l’oci”.

Més enllà de Sabadell

A la ciutat hi ha més demanda que oferta. Per això, els escaladors sabadellencs han hagut de buscar altres rocòdroms. Un d’ells és la Sala Batec, situat al carrer del Penedès número, 10, de Sant Quirze del Vallès. Un dels propietaris, Carles Bosch, apunta que són molts els escaladors que venen de Sabadell, i tot i que no en pot saber el nombre exacte, s’aproxima al 35%. Bosch sosté que “el sector està pujant molt, en un dia hi poden arribar a passar unes 200 persones”.

El rocòdrom s’ha convertit en un fenomen mundial / VICTÒRIA ROVIRA

Finalment, una usuària sabadellenca de Batec, Sílvia Vallhonrat, explica que un dels motius pels quals ha decidit optar per aquesta sala és “per la comoditat d’aparcament”.

Un fenomen mundial

L’auge de l’escalada no només s’ha produït en l’àmbit local, sinó que es pot traslladar a escala mundial. Tanmateix, el creixement puja com l’escuma, conclou entre rialles Balet: “Si ara hi ha un boom, ens esgarrifarem després de les olimpíades”. En aquest sentit, una conseqüència directa de la popularitat de l’esport és que per primera vegada l’escalada opta a la participació de les properes olimpíades, Tòquio 2021.

Publicitat
Comentaris
To Top