Totes les forces polítiques de Sabadell s’uneixen en un pacte de ciutat per reclamar la construcció de la residència sud a la ciutat. El grup municipal de Ciutadans ha impulsat una moció al ple municipal del mes de juny, a la qual s’han unit la resta de partits, per fer pressió perquè la Generalitat construeixi l’equipament.
Els grups municipals han tornat a exposar que Sabadell és l’única ciutat de Catalunya de més de 200.000 habitants que no compta amb una residència pública.
La proposta de Ciutadans, tal com ha expressat el portaveu Adrián Hernández, té la intenció de “fer un front comú dels interessos de Sabadell davant la Generalitat”. El regidor d’Acció Social, Eloi Cortés, ha assenyalat que la reclamació parteix d’un consens unànime polític i social i ha criticat la Generalitat per no destinar-hi recursos.
Marta Morell (Podem) ha titllat la situació de “vergonyosa” des del punt de vista dels drets socials. En el mateix sentit, Francesc Baró (Junts per Sabadell) ha manifestat que “la ciutat està maltractada en aquesta qüestió”.
Des de la Crida, Nani Valero ha demanat reactivar la comissió de residències a la ciutat. Glòria Llobet (ERC) ha reivindicat que es tracta d’un “projecte clau per a la ciutat”.
REPÀS HISTÒRIC
Es tracta d’una reivindicació que fa més de vint anys que es troba dins un calaix. Per al sector sud, la interminable promesa de la residència pública continua sent una prioritat i demanen compromís amb l’acord signat el 2006. Des de la Plataforma per la Residència Pública i de Gestió Pública, amenaçaven l’any passat de portar la denúncia als tribunals europeus en cas que es torni a incomplir aquest acord.
Sabadell és l’única ciutat de Catalunya de més de 200.000 habitants que no té una residència pública per a persones grans. El febrer del 2019, Generalitat i Ajuntament signaven un acord no vinculant per cofinançar aquest equipament. Amb el canvi de govern municipal, l’Ajuntament de Sabadell es va oposar a assumir part d’aquest equipament: “Ho ha de finançar la Generalitat”, deia Farrés. Tot i això, es comprometia a reivindicar-la al Parlament.
En tot cas, l’acord preveia una residència amb 102 places públiques –98 de les quals estarien concertades amb la Generalitat– i la previsió era començar les obres a finals del 2020 per inaugurar l’equipament l’any 2022.
