Ciutat

Farrés critica l’infrafinançament de les grans ciutats de l’Arc Metropolità: “Necessitem diners i decidir”

Sabadell –com la resta de ciutats de l’Arc Metropolità– ha patit infrafinançament en matèria d’inversions durant dècades. “Necessitem diners i volem decidir”, ha reclamat l’alcaldessa, Marta Farrés, en una trobada amb alcaldes i regidors de la segona corona de Barcelona celebrada a Mataró aquest matí. Els representants municipals consideren que els governs de la Generalitat i de l’Estat no han destinat prou recursos en els seus municipis i han reclamat més capacitat d’incidència.

L’alcaldessa considera que Sabadell s’ha quedat enrere: la ciutat no té prou força per incidir en les polítiques de Barcelona i Madrid en solitari. Per això, ha demanat enfortir l’Arc Metropolità, l’aliança estratègica de nou municipis de la Gran Barcelona, entre els quals hi ha Terrassa, Granollers i Rubí, davant del risc de quedar absorbits per la capital catalana.

Si mantenim les diferències entre les nostres ciutats i la resta serà un fracàs per al país. Catalunya no pot anar a dues velocitats. No s’ho pot permetre”, ha sentenciat Farrés. Entre les prioritats, ha demanat elaborar una nova política d’habitatge, mediambiental i de repartiment de les infraestructures que “no ignori” les grans ciutats de la rodalia de Barcelona.

Dues demandes: inversions i incidència

Les ciutats de l’Arc Metropolità reclamen més diners. En què es basen? Un estudi elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) mostra les diferències entre Barcelona i la seva regió metropolitana pel que fa a la capacitat d’inversió. A Barcelona es gasten 1.654 euros per habitant i any, un 53% per sobre de la mitjana de les grans ciutats de la rodalia.

Així mateix, ciutats com Sabadell, Terrassa i Granollers depenen més dels fons propis per pagar els serveis essencials. Segons l’informe, un 57% dels diners per gastar a Sabadell provenen dels impostos del mateix Ajuntament. A Barcelona representen el 49%, i el 51% restant són ajuts externs.

“En l’últim Pla Director d’Infraestructures de Barcelona, el 80% de les inversions era per a la primera corona i el 20% per a la segona corona. El territori no està equilibrat en inversions”, ha assegurat l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral. Lluïsa Melgares, tinenta d’alcalde a Terrassa, ha demanat més recursos per tenir “les mateixes oportunitats”.

A banda de tenir més recursos, els alcaldes volen tenir pes a l’hora de decidir en què es gasten els diners. “Hem de canviar el model de governança, no només són les inversions”, ha considerat Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès. En aquest sentit, l’alcalde de Mataró, David Bote, ha defensat consolidar l’Arc Metropolità com a administració supramunicipal i la representant terrassenca ha proposat actuar com un “lobby” per perseguir interessos comuns.

Sabadell, a la cua en despesa per habitant

L’efecte capitalitat de Barcelona genera desigualtats, segons l’estudi de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) per a l’Ajuntament de Mataró. A la capital catalana, cada any es gasten 1.654 euros per habitant, el doble que a Sabadell: 914 euros d’inversió per habitant i any, dels quals 118 euros (13%) s’han de destinar a despesa social per “desigualtats més grans”, segons el director de l’IGOP, Ismael Blanco.

Segons ha explicat el director de l’IGOP, Ismael Blanco, les ciutats de l’Arc Metropolità han perdut nivell adquisitiu en els darrers anys a favor dels municipis de la rodalia –Sabadell respecte a Sant Quirze i Castellar, per exemple–. La renda inferior dels sabadellencs castiga la capacitat de recaptar de l’Ajuntament i redueix les inversions que es fan a la ciutat. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sabadell es troba entre les ciutats amb menys recaptació per habitant de l’Arc Metropolità. Amb 997 euros per càpita, la capital vallesana es queda per darrere de Barcelona (1.187 euros/habitant), Sant Cugat (1.223), Vilanova i la Geltrú (1.012). Els terrassencs queden un 16% per sota de Sabadell (565 euros de recaptació per càpita).

L’Arc Metropolità suma 2,1 milions d’habitants potencials, el 28% de la població catalana. Les comarques que l’integren representen el 35% del PIB de Catalunya. El sector industrial té un pes important a l’Arc Metropolità, en gran part per les economies dels Vallesos i el Baix Llobregat.

Per aquest estudi s’han tingut en compte els ingressos de 16 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) amb més de 60.000 habitants (en euros, mitjana 2012-2018).

Fotografies: Nebridi Aroztegui

Comentaris
To Top