Per Isa Vega, arquitecta
Imatge de Max Animaux, publicada a Flickr (CC) el 31/08/2017.
La UE posa atenció sobre la necessitat de protecció
Estem de celebració per la notícia de la nova resolució del Parlament de la UE sobre la protecció del sòl perquè posa atenció sobre un capital natural important que hem de cuidar.
Però què és el sòl i per què cal protegir-lo i cuidar-lo?
Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, dins del lèxic comú, el defineix primer com a «superfície del terreny o d’altra cosa sobre la qual es camina» i després com a «terreny considerat en relació amb el conreu o com a suport de la vegetació». Ambdues definicions ens recorden que el sòl ens sustenta, el nostre pes quan caminem i també la nostra vida amb el que s’hi conrea i ens alimenta.
Dins de l’àmbit de la geologia, el defineix com a «capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius». Aquesta definició ens recorda que el sòl és resultat també a la nostra acció i que en som responsables.
La Comissió Europea ha definit el sòl com la capa superior de l’escorça terrestre que està composta per una barreja de partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius; la qual conforma un medi ambient molt complex i variable. A Europa hi ha més de 320 tipus de sòls.
Mapa de sòls de Catalunya (1:250.000). Soil Taxonomy .
Tenim un catàleg de sòls important, en funció de la seva riquesa mineral o de matèria orgànica que l’integra. Per tant, el sòl és un ecosistema natural, viu i que evoluciona en funció de la seva naturalesa, i per això és un bé no renovable a curt i mitjà termini. D’aquí la necessitat de preservar-lo i gestionar-lo d’acord amb els principis més bàsics per no malbaratar aquest capital.
Si bé és fàcil d’entendre la importància de protegir i cuidar el sòl amb el que es llegeix de la seva definició, en general, tret d’algunes persones compromeses, no s’hi fa massa atenció, ans al contrari, ja que a voltes es malmet el sòl sense prèvia consideració.
Per això és important que persones amb responsabilitat pública a la Unió Europea, en concret el Parlament Europeu, hagin publicat la Resolució (2021/2548(RSP)) del 28 d’abril de 2021.
També es important perquè no partim de zero. L’any 2007 la Comissió Europea ja es va plantejar una directiva sobre els sòls, que no va prosperar per les posicions discordants en el mateix Consell. Això significa que enguany la sensibilitat ambiental és més gran i anem per bon camí.
La protecció i restauració del sòl es troba entre els objectius temàtics prioritaris del VIII Programa d’acció en matèria de medi ambient, i alhora subsumit entre els objectius del Pacte Verd Europeu, com són la neutralitat climàtica, la restauració de la biodiversitat, l’ambició d’una contaminació zero per a un entorn lliure de substàncies tòxiques, uns sistemes alimentaris sans i sostenibles, i un medi ambient resilient; així com entre els objectius de l’Estratègia «De la granja a la taula»; l’Estratègia forestal de la UE, l’Estratègia sobre la biodiversitat per a 2030, o bé el recent Pla d’acció de contaminació zero per a l’aigua, l’aire i el sòl.
La protecció del sòl i el seu ús circular i sostenible s’han d’integrar en totes les polítiques de la Unió i cal ser coherents amb elles per impedir la creixent degradació dels sòls, garantir un nivell de protecció alt i homogeni i permetre la rehabilitació, quan sigui possible, evitant duplicitats, incoherències i incongruències entre les normatives i les polítiques de la Unió Europea.
La Resolució (2021/2548(RSP)) és un document de 23 pàgines i és molt interessant tot ell, però intentarem fer un breu recull d’alguns dels apartats que m’han semblat més rellevants:
«El sòl és un recurs comú que no està atès per cap normativa específica [europea] com ho està l’aire i l’aigua.»
«El sòl a la UE és principalment de propietat privada, fet que s’ha de respectar, tot i que és un bé comú necessari per a la producció d’aliments i proporciona serveis ecosistèmics essencials per a tota la societat i la natura, que redunda en l’interès públic i anima que la propietat de les terres prengui mesures preventives per evitar la degradació del sòl i conservar i gestionar el sòl de forma sostenible per a les generacions futures.»
«L’Agencia Europea del Medi Ambient (AEMA) diu que el fet que falti una legislació adequada sobre el sòl contribueix a la seva degradació a Europa.»
«El 95% dels nostres aliments (UE) estan produïts directament o indirectament en els nostres sòls.»
«S’han de quantificar les terres ocupades o segellades (els sòls impermeabilitzats per l’acció humana, especialment a les ciutats compactes, però també per les infraestructures de comunicació, entre d’altres) amb la conseqüent pèrdua de serveis ecosistèmics i connectivitat ecològica.»
Imatge de Carlos M. M., publicada a Flickr (CC) el 10/12/2014.
En aquest sentit, recordem l’anterior document de treball dels serveis de la Comissió Europea: Directrices sobre mejores prácticas para limitar, mitigar o compensar el sellado del suelo (2012).
En aquest document es feia atenció sobre la importància de no impermeabilitzar el sòl, no només com a responsable de la problemàtica de la gestió de l’aigua de pluja, sinó també com a responsable de la generació de sòls erms per al cultiu i de difícil recuperació.
Aquest punt també ens recorda la importància d’estratègies interrelacionades per a la gestió de l’aigua de pluja i la gestió del sòl, atès que comparteixen objectius i moltes vegades el medi físic on fer les actuacions.
«Els sòls sans són el més gran embornal terrestre de carboni, per la seva captura i emmagatzematge, particularment en combinació amb els beneficis col·laterals de les zones humides.»
«L’ús insostenible de la terra permet l’alliberament a l’atmosfera de carboni del sòl que porta segles i mil·lennis formant part de l’ecosistema edàfic (del sòl).»
«El Parlament Europeu recomana el desenvolupament de zones verdes, silvícoles i agroforestals, especialment en les regions urbanes, i per contra restar els efectes negatius de l’alt nivell actual de segellat del sòl a les ciutat europees.»
I algunes dades del document m’han alertat força:
«El sòl acapara el 25% de la biodiversitat mundial.»
«Els sòls contribueixen activament a mantenir la qualitat de les aigües dels aqüífers.»
«Per formar un centímetre de sòl superior es requereixen uns 1.000 anys.» (Per això és un bé tan valuós.)
«Els sòls ocupats per prats i boscos són embornals nets de carboni. Es calcula que a la UE s’eliminen cada any uns 80 milions de tones de carboni; tot i que les terres de conreu i les pastures alliberen uns 75,3 milions de tones de diòxid de carboni, el saldo és favorable. Per tant, els sectors agrícoles i forestals contribueixen a capturar i emmagatzemar el carboni al sòl i a la biomassa.»
Tenim amb aquest document més argumentari que ens justifica la necessitat de posar un ordre eficient per a la protecció i restauració del capital natural que anomenem «el sòl». Ara cal que hi hagi la capacitat i la voluntat per part dels diferents estats de la UE de fer-hi atenció.
Veurem com es rep aquest document del Parlament Europeu als estats membres. Cal dir que els estats de la UE ja tenen algunes mesures que van en aquesta direcció preservativa i de conservació, però també cal dir que no sempre es corresponen amb les necessitats ni tampoc amb les planificacions territorials que s’aproven i que generen desenvolupaments econòmics de «curta volada».
Si acceptem el que diu el Parlament Europeu, que «el 95% dels nostres aliments (UE) estan produïts directament o indirectament en els nostres sòls», això vol dir que cada acció que fem per retallar superfície de sòl per dedicar aquest espai físic a altres usos ens limita la capacitat per a la producció d’aliments, cosa important si considerem l’evolució de la demografia i l’escalfament global, que també juga un paper important en l’evolució de la qualitat del sòl per poder generar aliments.
Per tot plegat és assenyat concloure que, per poder frenar i revertir l’ús actual del sòl a la UE, caldrà treballar perquè aquesta nova resolució pugui ser la llavor d’una posterior regulació legal sobre què es pot i no es pot fer amb el sòl, sigui privat o públic, ja que cuidar el sòl és cuidar la vida.
—————————————————————————————————————————————————-
Resolució (2021/2548(RSP))
Mapa de sòls de Catalunya
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
