EDITORIAL

Sobrecontrol públic

Aquest no és un país fàcil per als estalviadors. A la pressió impositiva sobre els treballadors (IRPF, Seguretat Social), tributs com l’impost de Patrimoni i el de Successions graven les famílies. Anys i anys de treball i d’esforços individuals que acaben reduïts.

En un estat del benestar com el nostre, és lògic que qui més té, més hagi d’aportar. No obstant això, la pressió fiscal a Catalunya toca amb els límits i carrega amb excés les famílies. La regulació del lloguer de la Generalitat restringeix de forma artificial el mercat i el porta –en el cas de Sabadell– a l’estancament. Segons els principals agents implicats (propietaris i immobiliàries), la restricció castiga petits propietaris de Sabadell que necessiten els ingressos, desincentiva el lloguer i afavoreix la compravenda.

Tot plegat redueix l’oferta disponible i desaccelera un sector que ja estava afectat per la crisi de la Covid. La construcció d’un parc públic d’habitatges o la creació de normatives adaptades a la realitat de cada ciutat són solucions molt més adequades, segons els experts. La realitat del lloguer de Barcelona no és la de Sabadell. Aquí no hi ha bombolla immobiliària. Ho diu el sector, ho diuen les dades. Corregir aquest sobrecontrol públic a temps serà un encert per evitar efectes desastrosos en un futur.

Comentaris
To Top