Els boscos de la comarca s’enfronten cada estiu amb el mateix repte d’evitar (o contenir en la mesura del possible) qualsevol incendi que els destrueixi. A tal efecte, per exemple, s’han tancat aquesta setmana tots els accessos al Parc Natural de Montserrat per l’elevat risc d’incendi.
Sens dubte, és una molèstia per als excursionistes i ciutadania. Però els últims incendis a Terrassa i a la zona entre Martorell i Castellví són eloqüents. Encara més les paraules de l’alcalde de Castellví, lamentant que si ja ‘per se’ tenien poca zona natural, ara l’han perduda quasi tota. Són paraules tristes que ens han de fer reflexionar com a societat. Què volem per al rodal que envolta Sabadell? Per als boscos del Vallès? Per al parc natural de Sant Llorenç del Munt?
Un cop constades les penoses conseqüències dels incendis en el nostre entorn (que afortunadament no s’han emportat cap vida humana), hem d’extreure les lliçons pertinents. Ens parlen de la responsabilitat individual i col·lectiva (ja que gran part són negligències humanes). I de la necessitat de mantenir una activitat fluida de les patrulles d’Agents Rurals i acceptar les mesures de prevenció que vegin necessàries.
