El Govern municipal s’ha topat amb una crisi –sanitària, econòmica i social– sense precedents. Els serveis socials van haver d’intensificar esforços davant d’una allau de peticions que pràcticament han arribat a doblar-se en els mesos d’estricte confinament. El regidor d’Acció Social, Eloi Cortés, sosté que les dificultats per fer front a l’habitatge serà la propera seqüela que deixarà la Covid en l’esfera social.
Segons les últimes dades dels serveis socials –juny– les atencions s’apropen a les del 2019. Quan preveu que l’impacte de la pandèmia haurà acabat? És difícil de preveure. Veníem d’una tendència descendent, però la Covid ha trencat la dinàmica. El Rebost Solidari ja ha recuperat nivells pre-pandèmia, però les atencions dels serveis socials encara atenen 500 usuaris mensuals per sobre del 2019.
Els nous perfils de la crisi són ara usuaris crònics dels serveis socials? La majoria dels usuaris que van entrar el 2020 ja han sortit de la roda dels serveis socials. Especialment els afectats per un ERTO o els que vivien de l’economia submergida.
L’Ajuntament té múscul econòmic per respondre a l’augment imminent de necessitats d’habitatge? Vimusa encara té capacitat per comprar més habitatge i arribarem allà on puguem amb prestacions d’urgència social. Durant aquest mandat s’han comprat 100 habitatges pel dret de tanteig i retracte, amb una despesa de 6 milions. Són pisos que posem a disposició de la mesa d’emergència. I la previsió és continuar comprant-ne. Això sí: necessitem la corresponsabilitat de la Generalitat.
En quin sentit? Els ajuntaments no tenim prou recursos per fer front a tota aquesta emergència habitacional. La Generalitat ha de donar ajuts al lloguer per suplir part de les prestacions que impulsem des de l’administració local.
Quines són les prioritats en matèria d’habitatge per a aquest mandat? La construcció de 528 pisos del lloguer protegit i la compra de més pisos per a casos d’emergència.
Queda aleshores descartada la construcció de l’alberg social. El temps ens ha acabat donant la raó, és un model que no funciona. Menys del 20% dels usuaris que van passar pels dos dispositius d’emergència que vam activar el 2020 s’han acabat vinculant als serveis socials. Som partidaris de recursos més petits on es pot fer un seguiment més professionalitzat.
Passant al camp de la pobresa energètica. Com lluita Sabadell contra aquesta situació? L’oficina de drets energètics fa un seguiment dels casos. Amb Aigües Sabadell hi ha una bona relació i tenim un conveni en marxa que evita talls en el subministrament. Ens preocupa Endesa. No tenim nova informació respecte al conveni entre la companyia i la Generalitat. I estem pendents que es resolgui el deute que han acumulat les famílies vulnerables i que no es produeixin talls.
Les atencions socials augmenten un 40% l’any Covid a Sabadell
