Oci i cultura

Gervasio Sánchez critica la hipocresia dels governs europeus amb els refugiats afganesos 

Sánchez fa visites guiades a la mostra entre dijous i divendres

El fotoperiodista Gervasio Sánchez, de visita a Sabadell per inaugurar la seva exposició sobre el setge de Sarajevo (1992-1995), s’ha expressat de manera contundent sobre la crisi afganesa. “L’any 2019 a ningú li interessava l’Afganistan, quan ja s’intuïa que tot se n’anava a la merda. Em vaig emprenyar amb mitjans d’aquí perquè hi fessin cas. I sense èxit”, ha recordat. 

No només el 2019. També el 2015: “A veure, almenys des d’aquell any que desenes i desenes de milers d’afganesos van fugir del país, passant per Iran, Turquia i Grècia fins a arribar a Alemanya”. Uns van arribar, d’altres es quedaren pel camí. “I tenim refugiats afganesos a tot arreu, a països de la Unió Europea també, on la policia els tracta literalment a patades”, ha criticat durament. 

Tanmateix, el 2021, “tothom està intentant portar una família afganesa aquí i ara”, ha afegit, remarcant les contradiccions entre una situació i l’altra. “Com pot ser que surti un el president espanyol dient ‘misión cumplida’? No, perdona, des del 2001 i fins avui que l’Afganistan ha estat un desastre”. 

Una visitant pren imatges de la mostra / LLUÍS FRANCO

No és l’únic polític que ha deixat nu. “No hi ha Govern amb el qual no m’hagi barallat des dels anys vuitanta. I el president espanyol que més parlava de pau, és el que més armes va vendre a l’estranger”, ha exposat el fotoperiodista, amb una forta crítica a l’exportació armamentística.   

També ha assenyalat que els mitjans de comunicació de masses “estan atrofiant el pensament crític de la població”, tot apuntant “tertulians de pacotilla” i “els experts-en-tot”. 

25 anys de Sabadell-Sarajevo

Les seves paraules, avui al Casal Pere Quart, han estat seguides per una trentena de persones, entre les quals moltes de les quals van participar del viatge solidari –ara fa 25 anys– de sabadellencs a Sarajevo.

Cotxes en forma de barricada / LLUÍS FRANCO

L’exposició fotogràfica, precisament, està composta per parelles de fotografies en què es compara una imatge dels anys de la guerra (1992-1995) amb la mateixa perspectiva i enquadrament però uns 15 anys més tard. Aquesta gràfica comparativa permet observar tant la destrucció com la reconstrucció (o el que s’ha fet fins ara) de la ciutat. “Una guerra no acaba fins que se superen les conseqüències”, ha conclòs Sánchez.

Sarajevo, juny del 1997: un viatge per no oblidar

Comentaris
To Top