Mitjans com el Diari de Sabadell, La Vanguardia, la cadena SER o Via Empresa s’havien fet ressò d’uns joves emprenedors sabadellencs que creen innovadors productes tecnològics a través del seu projecte Haddock. Els mitjans mencionats ja tenen prou prestigi, però és que ara ho fa l’especialitzada Forbes, revista nord-americana coneguda en el món dels negocis i les finances. Diuen d’ells que són un dels equips més creatius al món dels negocis dins de l’Estat.
Desenvolupen la seva creativitat i tasca des del Crec Coworking del carrer del Sol. Aquest centre de treball compartit és un cau de joves projectes innovadors, valents i amb molt talent, i on aquests perfils professionals troben un hàbitat friendly per començar a dir la seva en el complicat molt dels negocis. De fet, els executius d’aquest centre privat de treball van ser qui els hi van fer confiança i els van facilitar allotjament, connexions i tot el que cal per engegar. Aquest exemple posa de manifest que un emprenedor rodat és qui entén millor l’emprenedoria.
Haddock, creada per tres fundadors, Arnau Navarro, Pol Rosell i Carlos Marchal, i amb l’ajuda de tot el seu equip, desenvolupen eines i serveis digitals per al sector de la restauració. Van iniciar la seva activitat en plena crisi de la Covid, prèviament algun d’ells va haver de tancar la seva empresa de recursos humans a causa de les dificultats generades per la pandèmia. En lloc de desanimar-se i plegar, van aprofitar el pitjor moment de la història del sector per reinventar-se. Els he vist treballar i la veritat és que fan pinta de guanyadors, dels que no s’arronsen davant les dificultats.
Trobo entretingudes aquelles pel·lícules de Hollywood en què ens expliquen que un xicot va crear una xarxa social per fer relacions personals i després va assolir l’èxit o uns xavals que des d’un garatge van crear la marca de hardware més atractiva del món. Històries plenes de música, optimisme, reptes i “la xispa de vida”. A Sabadell també tenim els garatges i els xavals talentosos, però força vegades ens falta la “xispa de la vida”, que al meu entendre serien les inversions, i a falta d’aquestes inversions, unes administracions orientades a cuidar de forma efectiva dels seus emprenedors.
Afortunadament, a Sabadell tenim una rica història empresarial que caldria conservar i potenciar, combinant dinàmiques publicoprivades que serveixin de palanca d’ajuda per als nous projectes i a les empreses consolidades. Disposem d’un teixit magnífic de formació amb universitats i centres d’estudis avançats, s’estan construint campus i vivers d’empreses al més pur estil nord-americà, som capital gremial de sectors empresarials, tenim bones associacions d’emprenedoria i programes i estructures de capital públic per a la promoció econòmica. Ara ens cal detectar amb temps aquesta mena de talents perquè continuïn a casa nostra i els fruits del seu creixement no marxi a cercar noves ubicacions on generar llocs de treball.
Haig de reconèixer que aquesta notícia de Forbes m’ha agradat molt, com a emprenedor i per afinitat, l’èxit d’aquesta gent em produeix una satisfacció gran, similar a la sensació que tinc quan guanya el meu equip de futbol. No podem pretendre ser Silicon Valley, ni Bangalore (ciutat de l’Índia amb la mitjana d’edat més baixa dels emprenedors del món), però hem de treballar per generar més casos com Haddock.
Sort i encerts!!!
