Ara ja està de vacances. Però abans, l’Óscar Salguero ha volgut compartir amb la ciutat la medalla de plata -per cert, pesa més de mig quilo- aconseguida als Jocs Paralímpics del Japó amb una visita a la Redacció del Diari de Sabadell. Ha vingut acompanyat de la seva parella, l’Andrea, i els seus dos inseparables gossets que formen part de la família.
L’altra família li va donar una rebuda, per sorpresa, al Parc Gambús. Els pares, familiars i amics es van ajuntar a l’aire lliure per retre un petit homenatge íntim a l’únic esportista sabadellenc que ha conquerit una medalla olímpica al Japó en una especialitat individual. El nedador del Club Natació Sabadell va ser segon als 100 m braça en la categoria SB8 només superat per l’ucraïnès Andrei Kalina. És la seva segona medalla després de l’or assolit a Rio 2016.
Amb quines sensacions tornes del Japó? Molt bones. És veritat que en un primer moment pensava que hauria pogut fer més perquè no vaig poder assolir la meva millor marca, però amb el pas dels dies ho analitzes més fredament i he de sentir-me content, satisfet i orgullós del resultat. Es tracta d’uns Jocs Paralímpics, on el nivell és altíssim i tothom lluita pel mateix objectiu. El que compta és el color de la medalla.
La preparació es va veure alterada per la pandèmia. Mesos confinats, sense poder entrenar en condicions… Va ser molt complicat, oi? Va afectar a tots els esportistes i s’ha vist que molts no han donat la seva millor versió. En el meu cas puc dir que l’últim any ha estat molt dur. Ens va canviar totalment la vida i també el procés de preparació per uns Jocs. També t’afecta l’angoixa d’esperar un any més, mai saps si estaràs millor o pitjor.
Igualment vas parlar de molta pressió psicològica. És que et jugues cinc anys de treball i molt sacrifici en poc més d’un minut. Un dia, a una hora, aquell instant de la sortida és de molta pressió. En aquelles circumstàncies és quan trobes a faltar el suport de la parella o la família que no van poder viatjar. Per sort, vaig trobar l’ajut dels psicòlegs de l’equip, entrenadors i els mateixos companys i tot va sortir força bé.
Ara ja pots comparar. De Rio al Japó què ha canviat? La manera d’afrontar-ho sobretot. A Rio era molt jove i no era conscient que estava en uns Jocs. Estava molt tranquil. En canvi, al Japó sabia perfectament el què significava, coneixia els rivals, la gent jove que apreta moltíssim… El nivell era molt gran i això suposa més pressió. Els Jocs del Japó han estat molt més exigents i m’han servit per analitzar i aprendre a gestionar millor les emocions.
Andrei Kalina et va pispar el Mundial i ara l’or olímpic. Un rival molt fort. Doncs, sí. És un excel·lent nedador i ja partia amb un millor temps que jo. També té més edat i, per tant, més experiència. Això et dóna seguretat en els moments decisius de la prova.
Per naturalesa ets inconformista i volies guanyar, però internament ho veies gairebé impossible? Jo em vaig preparar per guanyar, sempre ho he fet i ho seguiré fent. Aspiro sempre a la victòria, però la meva aspiració real en aquests Jocs era la medalla de plata perquè tenia un rival molt dur davant.
Com són uns Jocs sense públic i l’ambient de la graderia? Es trobava molt a faltar. Recordo la cridòria espectacular a Rio i ara et trobaves les piscines buides, sense el ressò de la gent… Però segueixen sent uns Jocs, amb la pressió de sempre i els esportistes disposats a competir per les medalles com sempre.
El dia de la prova és quan es pensa més amb la família? Voldries que fossin allà per compartir les teves inseguretats i els moments difícils. De fet, estava previst que vinguessin el 2020, però ara no ha pogut ser. Per sort, et pots comunicar per altres vies i després de la final vaig poder parlar amb l’Andrea i els pares. Va ser molt emocionant.
L’Óscar amb els seus pares, en la rebuda sorpresa que li van fer familiars i amics al Parc Gambús / Lluís Franco
I ara l’Óscar Salguero ja pensa en París’ 24? Ara mateix només penso a desconnectar uns dies i descansar el cos i la ment. Necessito recuperar-me físicament i psicològicament, per tornar amb màxima il·lusió i afrontar aquesta temporada que serà dura perquè tenim el Campionat del Món al juny. Però no negaré que no es perd de vista els Jocs de París. Tres anys passen molt de pressa.
Es tracta de reconquerir títols al Mundial i Jocs? Si milloro la meva marca, la conseqüència serà guanyar medalles. Donaré el cent per cent per tornar a conquerir l’or.
