[Per Carles Fité, periodista]
No ha començat gaire bé la temporada pel Sabadell a nivell esportiu. Tres partits, tres empats. A veure, evidentment ha sigut millor que la temporada passada, que va començar perdent no els tres primers partits sinó els cinc primers. Però aquesta pàgina ja l’hem passat. Ara estem a la Primera RFEF i els objectius són molt més ambiciosos que l’any passat. S’ha d’estar, com a mínim al play off. I per tant, s’ha d’exigir molt més.
L’equip és molt més fort defensivament, molt sòlids. I això és importantíssim en aquesta categoria tan ajustada. La prova més evident és que només ens han fet un gol i en una jugada aïllada en que hi va haver una badada de marcatge. Ens generen poc i el porter transmet seguretat. I això que hi ha molts jugadors nous i tenim algun lesionat com Iago Indias, que venia a ser titular. Sens dubte la gran assignatura suspesa la temporada passada. Ens feien gol amb massa facilitat i així era molt difícil sumar punts.
Però per guanyar partits s’han de fer gols i aquest sembla, de moment, el problema en aquest inici de temporada. Ja fa temps que no l’encertem amb els davanters. Gorka Guruzeta ens va treure de polleguera a més d’un l’any passat, fallant gols increïbles i sempre amb aquella cara de lament. Aquest any s’ha quedat a Segona, a l’Amorrebieta, va començar de titular però en tres jornades ja és suplent. Normal. Llàstima que no n’hem fet ni negoci i l’hem acabat regalant tot i tenir contracte en vigor. I ja no parlem del lamentable cas d’Álvaro Vázquez. Més val oblidar-ho i no flagel·lar-nos més.
Aquest any, veure’m. Kaxe i Gabarre són clarament les apostes, i necessiten temps. Un perquè acaba d’arribar i l’altra perquè es va lesionar i tot just ha jugat uns minuts. Pinten bé, però no me’n fio encara vistos els precedents. I al seu costat hi ha jugadors que també tenen arribada i han de tenir un rol molt important. Dos nouvinguts, Jacobo i Moha, i dos vells coneguts, Nestor i Aarón. Dels nous, tinc sensacions contradictòries. A Jacobo li veig la cara de lament constant que li veia a Guru i a Moha sembla que se li hagi de comprar una pilota per ell sol perquè no entén que això es juga amb 10 companys més. Però és d’hora, i és veritat que Jacobo va fer un bon travesser l’altra dia i que Moha pot desequilibrar en l’1 contra 1. Esperarem doncs. Però no gaire.
I és que la paciència que en altres circumstàncies s’ha tingut, claríssimament la temporada passada per exemple, aquest any no serveix. L’exigència no entén de paciència. Aquest any sí tenim un dels millors pressupostos de la categoria. I els que hi entenen diuen que de les millors plantilles. Per tant, sense excuses. I els que estan al capdavant de l’àrea esportiva, des del cos tècnic fins al directiu esportiu, en seran els responsables, tan si va bé, com si va malament.
Perquè la gent no ha fallat. Estem batent rècord de socis i sòcies gràcies a l’esforç de tots. De la feina feta des del club, però també dels de tota la vida que hem intentat convèncer al nostre entorn que es facin socis, que aquest any sí, que disfrutarem i que valdrà la pena. L’equip té el nostre crèdit. Que no ens falli. I això que ve d’un descens, d’una temporada en que es van haver de seguir tots els partits per televisió i per la ràdio, i tot i això, tot i el descens, tot i només guanyar 11 partits de 42, la gent ha fet confiança. En el club, en la mateixa directiva, en la mateixa direcció esportiva i en el mateix cos tècnic. Tenen la nostra confiança. Tenen el nostre crèdit. Ara que no fallin.
