Publicitat
Història

Els passos a nivell amb barreres

Quan a inicis dels setanta es va soterrar la via de tren del Ferrocarril Zaragoza-Barcelona, conegut popularment com el tren del Nord, a Sabadell hi havia sis passos a nivell amb barreres. Estaven situats en els creuaments del traçat del tren amb les principals vies de comunicació, de Sud a Nord, carretera de Barcelona, La Rambla, carrer de Tres Creus, carrer de la Salut, carretera de Castellar i carretera de Matadepera.

Aprofitant que la via quedava alçada en aquell punt, també hi havia un pas inferior, per vehicles, situat entre La Rambla i el carrer de Tres Creus, anomenat pont de Sant Oleguer, atès que era un camí per comunicar el trànsit rodat amb aquella zona.

Pas a nivell del carrer la Salut. Al fons la Torre de l’Aigua. Sabadell, 1969 / cedida (Francisco Barat/ AHS)

Antigament, on ara hi ha el carrer de Joaquin Blume, hi havia un pas a nivell sense barreres, pel camí utilitzat per anar a Can Torras del Pla i al camp d’aviació. Més tard, els anys cinquanta, quan es va urbanitzar el nou vial per anar a Bellaterra i al camp d’aviació, aquell pas va quedar en desús i va ser anul·lat. Va ser recuperat, però, durant les obres de soterrament.

Aquests passos citats eren, si fa no fa, els mateixos de més de cent anys enrere, quan, el 1855, va arribar el tren a Sabadell, aleshores amb el nom de Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Zaragoza.

Llavors, el senyal que avisava per tancar les barreres quan s’acostava el tren, anava a sons de trompeta. El guardabarreres de la carretera de Barcelona, per exemple, en sentir el toc que venia de lluny, avisant que el tren ja pujava, s’apressava a tancar les barreres. Tot seguit, agafava la seva trompeta –no calia saber-la tocar- eren com les de la fira, tant sols s’havia de bufar ben fort amb la intenció que el so arribés fins la Rambla. I així successivament, el de la Rambla avisava al guardabarreres del camí de Polinyà (actual carrer de Tres Creus), aquest al del camí de Sentmenat (carrer de la Salut), aquest al del camí de Castellar i aquest al del camí de Matadepera. Fins que el comboi havia sortit de la població. Quan el tren baixava de Terrassa, el funcionament era a l’inrevés, es clar. En els trams més distants hi havia un mosso entre mig amb una trompeta perquè el senyal no es perdés. També n’hi havia un abans de la carretera de Barcelona i abans del camí de Matadepera.

En el moment que el tren travessava el pas a nivell, el guardabarreres havia d’estar ben enterc, amb la trompeta en una mà i la bandera a l’altre, amb el braç ben alçat i la gorra ben posada. Senyal de salutació i d’haver fet la feina ben feta. Les barreres no eren abatibles, consistien en unes baranes mòbils que els guardabarreres havien de fer córrer per uns carrils adients.

Al cap dels anys, les trompetes varen ser substituïdes per una senyal elèctric que feia sonar un timbre situat dins la caseta del guardabarreres. Les barreres, que ja eren abatibles, es feien pujar i baixar gràcies a un mecanisme reductor a base d’engranatges, accionat per una maneta giratòria. Mitjan cables, cadenes i altres engranatges, es sincronitzaven les dues barreres. A cada volta de la maneta les barreres anaven baixat, o pujant, lentament a l’hora que es sentia un toc de campana, com senyal acústic, gràcies a un estri adossat al mateix mecanisme.

Sistema antiquat

A finals dels seixanta del segle XX, aquest sistema quedava rústic i antiquat. A Sabadell, ciutat de fabricants de maquinària de qualitat, on la motorització i l’automatització de mecanismes estaven a l’ordre del dia, aquella imatge del guardabarreres donant voltes a una maneta quedava entre grotesca i còmica. Aquella estampa, però, tenia els dies comptats. El novembre de 1969 es va aprovar el pressupost del que hom va anomenar l’obra del segle a Sabadell.

El mes de febrer de 1970 van començar les obres de soterrament del traçat de la via del tren i, per tant, de supressió dels passos a nivell. La longitud de via fèrria afectada va ser de 8,3 quilòmetres i la longitud del túnel de 5,4 quilòmetres. La inauguració del nou traçat soterrani va ser el dia 7 de juliol de 1973, encara que la finalització total de les obres no va ser fins el mes d’octubre, quan es va retirar el traçat de la via superficial suplementària.

Havia desaparegut el perill que representava el tren pel mig de la ciutat i que havia causat centenars de víctimes mortals i s’havia solucionat un problema de trànsit amb la supressió dels passos a nivell. Es parlava del somni modern de la ciutat de Sabadell de veure convertit el traçat del tren en una gran avinguda. Un bon pas pel progrés de la ciutat d’aleshores quan l’urbanisme de les ciutats atenia, bàsicament, la prioritat dels vehicles a motor. La ciutat deixava d’estar dividida pel tren, per estar-ho per un dels símbols del progrés: l’automòbil.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top