Oci i cultura

Les tombes dels industrials, símbol del segle XIX i el fum

Cementiri de Sabadell / LLUÍS FRANCO

Les grans famílies industrials protagonitzen bona part de l’itinerari per Sant Nicolau, ja que els seus mausoleus són els més espectaculars arquitectònicament. El de la família Gorina (que es troba a la dreta de l’entrada antiga) fins i tot sobresurt de la vorera principal, ja que volien aparentar més.

Els fabricants Sallarès també tenen una tomba ben reconeixible, si bé en aquest cas, alerta l’experta i guia Isabel Gómez, “la tomba està patint molt la corrosió del temps i la pedra es desfà”. Els Boixeda tenen un mausoleu neoclàssic, amb tons egipcis. Els Casanovas, en canvi, tenen una estructura de ferro, molt recargolada i molt rovellada avui dia, en què es poden trobar tot tipus de motius religiosos.

De la família Enrich cal destacar que la portada del mausoleu imita la façana de la seva fàbrica. No és l’única referència explícita amb món del treball: a la tomba de l’empresari Buenaventura Brutau es pot llegir una inscripció dels seus treballadors.

També s’hi poden trobar corrents artístics com el modernisme. Molt clarament a la capella-mausoleu de Maria Gusi, amb destacats vitralls i una cúpula plena d’escates.

En altres ocasions, allò que resulta curiós és que fins i tot en la mort s’intueix el caràcter dels finats. Com ara els germans Jaume i Josep Gorina, que en vida sempre discutien i competien. Quan el primer estava a punt de morir, va manar que es construís un arcàngel Gabriel damunt la seva tomba. Dit i fet: quan el segon va creure que arribava la seva hora, va ordenar que damunt la seva tomba s’alcés un altre arcàngel, damunt una columna. Sempre per damunt el seu germà.

Tomba de Pere Quart

Però si existeix un mausoleu cèlebre és el del poeta Pere Quart i la seva família, els industrials Oliver.

Altres indrets més que interessants són, per exemple, el cementiri dels dissidents. Allà s’enterraven els morts sense fe cristiana. Com ara els membres de la maçoneria, els militants comunistes i les persones que se suïcidaven, per exemple; els quals se situava en un raconet. També hi ha una fossa comuna, per sepultar les persones sense diners.

Turisme a la ciutat dels morts

Comentaris
To Top