Des de fa diverses dècades, primer de manera més amateur, i amb el pas dels anys més professionalitzada, l’arqueologia sempre ha estat present a la ciutat, permetent preservar i documentar el patrimoni arqueològic que amaga la ciutat des de la prehistòria fins a les troballes més recents –vapors–. Avui dia, però, encara són moltes les parcel·les per explorar i que ajudarien a escriure part de la història que encara queda per conèixer: “L’arqueologia no et deixa mai de sorprendre”, explica l’arqueòleg Jordi Roig i responsable d’un grapat d’intervencions fetes a la ciutat.
Però mentre s’intenta documentar tot el passat sabadellenc, Sabadell ara ja compta amb diverses troballes d’enorme valor, algunes d’elles conegudes internacionalment, com per exemple la necròpoli de Can Roqueta (4500 aC), localitzada l’any 1913 i excavada per primera vegada entre el 1999 i el 2000, i la Bòbila Madurell- Can Gambús, excavada durant la urbanització del barri entre els anys 2003 i 2006.
Dos grans complexos arqueològics d’època prehistòrica (neolític, calcolític, edat del bronze i ferro I) que compten amb espais funeraris: la necròpoli neolítica de Bòbila Madurell-Can Gambús –fins a 50 tombes– i la necròpoli de cremació, del bronze final, de Can Piteu i Can Roqueta: “Estem davant de la troballa del neolític més important del sud d’Europa”, explica Xavier Carlús, arqueòleg i doctor en arqueologia prehistòrica.
Imatge de restes arqueològiques d’una excavació al sector de la Via Massagué / VICTÒRIA ROVIRA
Més tard, i coincidint amb el creixement de la ciutat, durant els anys que van durar les intervencions arqueològiques, apareixerien les restes romanes de l’església de Sant Pau de Riu-sec. Una troballa excepcional segons detalla Roig: “El fet singular és que està segellada per un incendi. És una Pompeia en petit”. Al rodal trobem restes romanes de les vil·les de La Salut, el ja esmentat a Sant Pau de Riusec, Castellarnau, Can Gambús –tram d’un cuniculus d’època romana, documentat en una excavació parcial entre els mesos de maig i juny del 2004– i el recentment excavant jaciment al parc de Catalunya, entre d’altres.
“La singularitat d’aquesta troballa, més enllà dels materials excepcionals i rellevants, és que ha permès documentar un nou jaciment romà del qual no teníem constància”, explica Roig. Darrerament, en una excavació al carrer de la Salut, van aparèixer restes d’origen romà, que podrien “indicar un establiment d’època romana al Centre”, segons Carlús.
La vila de Sabadell
El desenvolupament urbanístic en la construcció d’obres públiques i privades que ha viscut Sabadell en els darrers vint-i-cinc anys, juntament amb el centenar d’excavacions realitzades, ha permès recopilar informació d’enorme valor històric i arqueològic per documentar com era la vida moderna i medieval de la ciutat. La vila de Sabadell pren forma al llarg dels segles XII i XIII, en un context rural, amb masos, on s’agrupa tot el poblat fins que cent anys després, ja al segle XIV, es protegeix amb un sistema defensiu format per muralla i fossat.
És l’any 1988 quan a Sabadell es fa la primera gran intervenció arqueològica urbana –recollida, com les que vindrien amb posterioritat, al llibre Dotze anys d’arqueologia a la ciutat (1998-2000) –que permet confirmar la hipòtesi que Sabadell havia estat emmurallada: “Hi vam participar molts arqueòlegs i personal del Museu d’Història de Sabadell. Va ser la primera vegada que es van veure restes de la muralla i de la torre de Barcelona”, recorda Roig.
No va ser fins al segle XVI que la ciutat va créixer fora muralles (es passava d’una vida agrícola, amb sitges per guardar-hi el gra, a artesana)–, moment en què desenvolupen els tallers artesanals de vidre –no se’n coneixien del període del renaixement– i terrissa, amb nombrosos terrissaires –Muxí i Escaiola, entre d’altres–, activitats que anirien minvant fins a l’entrada del segle XIX, amb l’arribada dels primers vapors.
“El patrimoni està blindat”
Sobre la conservació i divulgació d’aquests jaciments prehistòrics, documentats a l’article de la revista anuari Arrahona (2014 i 2016), i de la resta de patrimoni arqueològic de la ciutat, Carlús explica que “està absolutament blindat i fins i tot l’Ajuntament té un pla de protecció propi –Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS)–, fet que en garanteix la seva protecció”, però tot i està salvaguardat, manca una certa difusió. “Tenim tots els components necessaris, però falta una voluntat política i inversions per donar a conèixer tota la riquesa, no només arqueològica, sinó també industrial. El Museu d’Història s’ha quedat obsolet”, explica la sabadellenca Àngels Casanovas, conservadora del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).
Xavier Carlús hi afegeix que “es podria fer una enquesta a Sabadell sobre el coneixement del patrimoni arqueològic. Gran part de la població no sap que tenim un patrimoni tan important. Falta difusió”, assegura. Una macroexposició sobre el material obtingut de Can Gambús, entre d’altres, o un museu d’arqueologia són alguns dels reclams dels arqueòlegs: “Tenim material de primer ordre que no és divulgat”.
Alta expectativa arqueològica
Amb un sòl tan ric arqueològicament parlant –Sabadell és una de les poblacions amb més excavacions realitzades, només superada per Tarragona i en similitud amb Barcelona– , encara queden zones inhòspites per excavar on existeix alta expectativa arqueològica. La zona de l’església de Sant Pau de Riu-sec i la zona del nucli històric de Sabadell serien dues de les zones per continuar excavant: “A Sant Pau les excavacions estan al 50% i a la vila medieval coneixem molt el nord de la muralla, però ens queda la zona del carrer de Gràcia, les Valls, Sant Antoni, on, de moment, no hi ha hagut gaire desenvolupament urbanístic. Un quadrant on hi haurà sorpreses”, vaticina l’arqueòleg Jordi Roig.
Descobreixen armament bèl·lic medieval i sitges dels segles XIII i XIV
