La tardor és sinònim de moltes novetats. A Sabadell, concretament, també marca l’inici de la temporada d’òpera. Fa anys que les funcions que s’estrenen a La Faràndula marxen després de gira per tot Catalunya. Tant és així que ara es fa una doble presentació pública: a la seu del Departament de Cultura (d’àmbit català) i la versió local al Teatre Principal. Sens dubte, descentralitzar algunes de les institucions, focus de creació i indústries, és un bon pas per aconseguir un país cohesionat i vertebrat territorialment. Per això, la capitalitat sabadellenca en el món operístic –amb permís del Liceu– és un exemple que cal multiplicar a altres àrees. Com ho és l’impecable procés de convergència entre entitats, administracions i fundacions, que ha donat pas a la Fundació Òpera Catalunya (FOC). El camí traçat en els 39 anys de vida de l’Associació Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS) és envejable.
La integració a la FOC posa les bases per garantir la viabilitat econòmica de les properes dècades, tot plantant-nos en el Sabadell del 2040. I no només parlem de les bases: hi ha molt marge per créixer i exportar l’òpera a més ciutats del territori, tot traient encara més suc a les produccions realitzades a la ciutat i que són un símbol més de la cultura i l’art sabadellenc reconegut arreu.
